DES DEL BALANCÍ

Res, res, si és que no se'n pot fer cas de res. Doneu per no dit res del que vaig dir ahir sobre Superman perquè es veu que res no és el que és. Res, res, tan amics...

En un poblet petit, ja sabeu d'on parlo, les pluges s'han endut la vora d'unes vinyes de tota la vida. El pagés, amo d'aquella terra, ha hagut de treballar molts dies amb el tractor per refer aquesta paret, que en segons quins llocs té més de tres metres d'alçada. Com que ha seguit plovent de tant en tant, al remoure aquesta terra, tot el fons (la llera de la riera), és un fangar força profund. Doncs l'altre dia, els nens de la casa no van tenir altra idea sinó baixar i van quedar atrapats de peus i cames, un bon tros, a dins del fang. Un d'ells que només s'ho mirava, va avisar i varen ser rescatats sense dany. Tan sols els grans varem ser conscients del perill i tot i avisar-los no varem voler donar-hi més trascendència de la que tenia per no espantar-los retrospectivament.
I ahir, tornem'hi, la que l'altre dia no hi era i amb els ji, ji, ja, ja del que va venir a avisar. El bot va ser unànim i ràpid. No va passar res però havia quedat atrapada fins gairebé els genolls i la wamba desapareguda en les profunditats.
Tot va acabar bé, la sabata rescatada i la bronca, aquest cop sí, va ser fenomenal per inconscients repetidors.
Crec que en el fons va ser una aventura interessant: "arenes movedisses" o fangs engolidors, en aquest petit poblet! potser per això els podia més l'emoció que la consciència del perill.
Després direu que aquí no passa res.