5-Res
El mar és en calma. Tan sols la línea blanca del trencant em diu que es belluga.
Les muntanyes llunyanes semblen no tenir fi. Al darrera hi deu haver alguna cosa? Hauria de… però…
Cap animaló no em distreu. Ulls ha desaparegut des de fa uns dies. Ni tan sols els ocells sobrevolen les roques.
Les herbes i els matolls es belluguen lleugerament al compàs del ventet suau. Semblaria una situació idíl·lica, si no fos que...
Els dofins han desaparegut. Lluny queda també el seu neguit.
El sol, és una espiral de foc que s’enrosca sense moure’s.
Un coco obert és el meu únic interlocutor. És blanc i brillant encara de la llet que guardava i que he begut amb delit.
No tinc ganes de fer res. Res.
L’hivern és lluny encara i res no m’apressa. Què podria apressar-me si no fos jo mateix amb el meu neguit, inexistent avui?
Cap presagi.
Cap desig.
Cap vaixell a la vista.
Cap esperança.
Cap fumera.
Serà això la mort que s’acosta?
noia, quin mal rotllo!
ResponEliminaQuè es pot esperar d'un pobre nàufrag!Perquè suposo que t'has adonat que és un dels escrits del nàufrag.
ResponElimina