DES DEL BALANCÍ

Diari en vol

Els camps són plens de llavors de tota mena, i moltes, a punt de menjar. Nyam!

A les vinyes, els raïms encara es veuen verds, però si mires amb atenció, algun gotim comença a daurar-se. Compte amb la temptació que després tenim mal de panxa, com cada estiu. Potser val la pena, però.

L’aire és net i clar perquè enguany gairebé cada dia ha plogut o almenys hi ha mota humitat en l’ambient. Els mosquits volen baix perquè aquesta humitat els pesa a les ales. Millor per nosaltres que els trobem així més fàcilment.

Hi ha una casa (no diré el nom que hi ha molt aprofitat) amb un enorme espai d’aigua on es pot fer surfing-glop i ala mullada sense que ningú no ho trobi estrany. De lluny es veuen unes rares criatures que s’alimenten de pa amb tomàquet i altres coses indeterminades que a nosaltres no ens diuen res. Potser hauríem de tastar-ho. A vegades són molts i a vegades, rarament, pocs. No ho entenc perquè si ja han trobat el menjar que els agrada són ganes de buscar-se la vida en altre lloc. Les seves raons deuen tenir. Estan bojos aquests humans!

Tinc el cap com un timbal per culpa d’unes boges cotorres que, enllaminides pels lledons passen uns dies aquí. Aquestes només venen a aprofitar-se i quan ja estan tipes, marxen. No veig quina funció és la seva; ni fan companyia, ni són agradables, ni res de res. No saben ni volar com nosaltres, deixant-se anar al vent pujant amunt, amunt com si no hi hagués fi. És una sensació tan agradable que em fan pena els qui no ho poden fer. També és per entrenar-nos pel gran viatge de la tardor. Jo encara no l’he fet mai però els que ja hi ha estat conten meravelles.

Acabo de trobar una crisopa suculenta que m’ha servit de berenar. Ja estic que no puc menjar res més fins demà. Ara comença a fer fresqueta i aviat anirem a jóc. Tenim un niu de fang preciós, a sota un ràfec. Al davant mateix hi ha un fil on ens hi posem i podem veure el que fan els de la casa.

M’agradaria saber què fa aquesta dona que tot el dia se’l passa mirant i després diu el que ha vist fent gargots a una maquinota. Si jo també ho fes, seria una mica com ella? Ella, sembla que se sent una mica com jo... Estan bojos aquests humans. Ah això ja ho havia dit!