DES DEL BALANCÍ

Dono per descomptat que us heu pensat que és una foto meva, recent, a la piscina, però no; es tracta de l'Esther Williams que avui fa noranta anys. Tampoc ella, tampoc, està així. Avui el bany li estarà dedicat. I avui, deixaré de banda al nàufrag que prou feina té mirant els dofins.

RECICLATGE

Aquest matí hem fet sabó. De tant fer croquetes, hamburgueses, pits de pollastre i bunyols etc teníem molt oli per reciclar i hem decidit aprofitar-lo i alhora, apaivagar la nostra consciència ecològica. No cal dir que ha estat molt emocionant. Els nens han tingut la sensació de participar d’una mena de cerimònia, amb olla d’encanteris inclosa i líquids patògens que escumejaven i fumejaven. Ara, en un recó de l’hort està quallant en una caixa de fusta i dintre d’uns dies el trossejarem per a poder-lo utilitzar per rentar la roba.

A més a més he fet espaguetis per dinar (avui només érem dotze) i m’he equivocat de mides. En comptes de paquets de quart de kilo n’he agafat de mig o sigui que ara, tot i que han menjat com a lleons, tenim espaguetis per assajar noves adaptacions de reciclatge durant tres dies almenys. Aquesta nit tornaran a sortir en forma de truita. No n’heu menjat mai? Doncs és molt bona. Cal refregir-los bé i després, com si fossin patates amb els ous ben batuts. I si, com jo, teniu sobres de salsitxes i tomàquet per un tub, la cosa es posa interessant. Finalment, una amanida “restituto”, que és l’habitual dels diumenges al vespre, amb tomàquets de l’hort d’aquell amic.

La cosa s’ha acabarà duent les bosses d’escombreries, els plàstics, les ampolles i l’orgànic. Demà aniré al punt verd i a continuació em posaré una medalla en forma de col- i flor, per a celebrar tanta ecologia.

Ara penso que tinc molt pa. El guardaré per demà fer unes torrades de Santa Teresa per berenar. Ole, ole, visca l’ecologia i la dieta mediterrània que ens conserva tan sans i tan prims.