Vida diària
A les cases, o almenys a la meva, gairebé no passa res de nou. Dia a dia les rutines es repeteixen inexorables. Compra, dinars i sopars, neteges, rentar roba etc, para qué os voy a contar. A Saifores, però hi ha un afegit que ho canvia tot: les entrades i sortides de gent diversa que tan aviat venen com se’n van i quan queden, es dediquen a activitats diverses de bricolatge, costura, pintura, fontaneria etc . És un no parar d’anades a la ferreteria , a comprar ciment, fustes o materials diversos que de mica en mica van aconseguint que tota la casa obtingui aquell aspecte de Beverly Hills tan característic com bé sabeu. Quan tot arribi a estar perfecte (dins del que cap), sabrem que ha arribat l’hora de tornar a Barcelona. Sic trànsit glòria mundi.
De portes enfora, sí que passen coses i ben importants; cada dia du alguna sorpresa. Avui ha estat el primer tractor de la temporada, carregat de raïm acabat de collir. Cada cop s’avança més perquè la majoria va a can Codorniu per a fer cava i no necessita estar tan al punt com si es tractés de vi. És el pas del temps, sense necessitat de calendari ; prou que es nota. I també a la nit pels ressons de músiques de festes majors diverses que sonen cap a una banda o altra del jardí.
Aquesta és la meva notícia del dia. I que com a canvis vaig estar setze hores sola. Delícia que ha estat canviada per una altra tan agradable o més, de l’arribada de set membres de la familiada i que avui es completarà amb tres més a la tarda. Demà? Això serà una altra història.
Ah , em descuidava de dir-vos que ahir va ser una nit molt important: la nit de l’aigua en que els nens (aquest cop nenes del meu nebot Eugeni), i tots els grans que s’hi vulgui afegir, ens banyem a la piscina, només il·luminada amb espelmetes. És molt màgic i misteriós; cal nedar a poc a poc, sense esquitxos ni paraules en veu alta. O sigui que vegin que una altra manera de banyar-se és possible i molt agradable. El sopar va ser un berenar de proporcions indescriptibles, de coses variades. I després, els grans, una xerrada fins a quarts de tres.
De portes enfora, sí que passen coses i ben importants; cada dia du alguna sorpresa. Avui ha estat el primer tractor de la temporada, carregat de raïm acabat de collir. Cada cop s’avança més perquè la majoria va a can Codorniu per a fer cava i no necessita estar tan al punt com si es tractés de vi. És el pas del temps, sense necessitat de calendari ; prou que es nota. I també a la nit pels ressons de músiques de festes majors diverses que sonen cap a una banda o altra del jardí.
Aquesta és la meva notícia del dia. I que com a canvis vaig estar setze hores sola. Delícia que ha estat canviada per una altra tan agradable o més, de l’arribada de set membres de la familiada i que avui es completarà amb tres més a la tarda. Demà? Això serà una altra història.
Ah , em descuidava de dir-vos que ahir va ser una nit molt important: la nit de l’aigua en que els nens (aquest cop nenes del meu nebot Eugeni), i tots els grans que s’hi vulgui afegir, ens banyem a la piscina, només il·luminada amb espelmetes. És molt màgic i misteriós; cal nedar a poc a poc, sense esquitxos ni paraules en veu alta. O sigui que vegin que una altra manera de banyar-se és possible i molt agradable. El sopar va ser un berenar de proporcions indescriptibles, de coses variades. I després, els grans, una xerrada fins a quarts de tres.
Una tarda-nit envejable.
ResponEliminaSaifo dóna per molt i més, que bonic tenir-los tots ara amunt ara avall, amb la porta sempre oberta, et felicito.
ResponEliminaQuina enveja!!!! jo també vull bany de piscina a la llum d'espelmes i berenar-sopar de varietats
ResponElimina