CROÀCIA, 2
Recent arribada entro al Bloc i veig que heu treballat molt, espero llegir-vos amb calma durant la setmana. El meu viatge a quatre províncies de l’antiga Iugoslàvia (la van partir en sis) ha sigut molt aprofitat en tots els sentits. Bon temps, sols pluja dos nits. Avió, autocar, barques i tramvies, han sigut el nostre mitjà de transport segons les circumstancies, tots han funcionat correctament i amb puntualitat. Les fronteres actuals dels sis estats s’hi fan ser, encara que petites i ròniques et miren els passaports i la documentació del xofer i del bus, cada vegada que entres i surts pels dos cantons, això ens ha comportat cues d’espera, ja que no s’immuten si veuen una corrua de cotxes, els autocars tenen preferència però donat el tap que es forma, el nostre xofer circulava pel carril contrari amb un cert ensurt per part nostra, ja que venien cotxes de cara, era la manera d’avançar.
Un cop dins de cada província hi trobàvem dues cares: la voluntat de la gent a viure i refer el que els hi ha quedat, sobretot potenciant el turisme, i les restes encara ben visibles de la guerra, amb cases i magatzems destrossats, carrers i barris per reconstruir i l’esperança d’entrar a l’Unió Europea per treure diners que els ajudin a reconstruir el país. Croàcia està preparada per entrar el 2013, les altres cap el 2020?
El mar Adriàtic banya tota la costa, formant badies a cada recó d’una gran bellesa, diuen que les aigües són les més clares del Mediterrani i, la veritat és que són d’una transparència com d'un espill, on els peixos casi el pots agafar amb la mà, però no tenen sorra enlloc, sols espadats de roques i voreres plenes de còdols,que alegrament fan servir de platja, impossible entrar-hi sense sandàlies, jo no en portava i entrava amb mitjons per no fer-me mal. Temperatures sense massa calor tret dels dos últims dies. El grup d’amics agradable com sempre, érem 35 i amb ganes de passar-ho bé. Els hotels ben equipats. El millor de tot el guia, Juan Carlos, un expert en història, ja gran, fill de pare croat i mare d’Uruguai, que ha viscut la guerra en la pròpia pell que tenia família a cada costat amb gran patiment per ells i que fent de traductor d’aquí cap allà va aconseguir ajudar-los. Per la TV tots tenim presents els judicis que es fan ara. Sense rancor ens ha fet viure la història de cada regió i els disbarats que es donen en totes les guerres, i ens ha regalat moments impagables de paisatges, llacs i boscos no massa freqüentats pel gran turisme.
Pels que no conegueu les sis regions, si teniu paciència, ja anireu llegint el que tinc per explicar-vos, he fet tres-centes fotos i molts apunts en el meu diari de viatge.
Novament i van....quantes vegades? BENVINGUDA! Interessant com sempre tot el que expliques i el que queda per explicar. Nosaltres aquí, ja ho veus, fent el que podem. Un petó.
ResponEliminaBenvolguda, ara que t'acabo de descobrir com a experta cronista de viatges en aquest Blog que portaves tant amagat, ja veig que m'hauré d'afanyar a muntar les meves cròniques per poder competir amb tu.
ResponEliminaEt felicito i m'alegro perquè a través teu acabem de descobrir un nou Blog ben interessant.
A més veig una eina que jo no sé pas utilitzar, i es aquesta mena de fotos composades com si fos un puzzle, amb un tros d'una altra foto... ja m'explicaràs com es fa això... perquè veig que sempre hem d'aprendre de tothom coses noves. Això es la gràcia dels blocaires que sempre et sorprenen amb coses noves.
Una abraçada,