MEDUGORJE
Croàcia 11
Fa uns 25 anys que vaig sentir parlar per primera vegada del poble de Medugorje i d’unes aparicions de la Mare de Déu en un puig d’allí; m’ho explicava d’una manera molt convincent una dona malalta que es visitava sovint a l’Hospital. Creia fermament en les aparicions, i amb el seu marit hi van fer un parell de viatges. Ho vaig oblidar fins que des de fa uns pocs anys una imatge sota l’advocació de Verge de la Pau o de Medugorje , és venerada per molts fidels en la Parròquia de Santa Maria de Gràcia, amb beneplàcit del seu rector. Allí la podeu veure.
El viatge ens va portar a pasar la frontera de Hercegovina per anar a Mostar on dormirem i, al matí per carretera arribarem a Medugorje, era dijous, l’autocar ens deixà en una plaça davant de la esplanada del santuari. Ja al baixar de l’autocar, grups de joves amb banderes i cants acampaven per tot arreu, uns deien 20.000, altres 40.000, no ho sé, eren molts i els trobaves per tots els racons, que s’havien reunit per celebrar la “Trobada de la joventut cristiana europea”. Una gran carpa al costat de l’església el reunia i aixoplugava del sol, de tots els colors i pobles d’Europa. L’església és moderna i té al costat dret una imatge de la Mare de Déu, rodejada de flors, sobretot orquídies que es contaven per dotzenes i moltíssimes espelmes. Dins peregrins resant amb gran devoció.
Una noia molt joveneta ens va fer de guia pel recinte dels voltants. La historia o llegenda (no està oficialment acceptada per la Jerarquia) és la següent:
El 24 de juny de 1981, suposadament la Verge és va apareix a 6 nens residents a aquesta petita ciutat, en un puig proper anomenat mont de Crnica. Els noms del nens són: Ivanka, Vicka i Ivan Ivankovic, germans els tres, Mirjana i Ivan Dragicevic també germans i Milka Pavlovic. Al dia següent a la mateixa hora i en el mateix lloc reconegueren a la Verge que els hi parlà i resaren amb ella.
Dos d’ells mai més tingueren visions, però la Verge suposadament encara ara periòdicament segueix apareixent-se als altres quatre. Un viu a Estats Units i una de les noies a Itàlia, casada i amb dos fills.
Deixo de banda perquè no és cosa del bloc, els innumerables estudis sociològics, psicològics, psiquiàtrics, fets per bisbes, metges i estudiosos durant 30 anys … fins el dia d’avui.
Cada u del nostre grup va dir-hi la seva, ja no estem acostumats a aquestes imatges ensucrades de la Mare de Déu, que tan agraden a la gent perquè la troben guapa; jo anava passant de la curiositat primera de ser allí, a la sorpresa, a la incredulitat dels fets, al dubte, a un tipus de fe que no sé valorar, en que hi veies una barreja ingènua, fervorosa, real, creïble, monges i capellans d’arreu d’Europa parlant tots els idiomes coneguts,amb grups de joves feliços d’estar en el santuari de la Pau i programant cultes a totes hores. Es calculen en 30 milions els devots de tot el món que han passat, sobretot hispans americans, mexicans i xinesos.
Davant del santuari separat per un carrer, un corrua de botigues de souvenirs, postals,rosaris, estampes, llibres, bars, restaurants, etc. D’entrada un gran negoci però que té la seva raó de ser per la demanda de la gent. Tothom compra per a portar un record de la Verge a casa, (val a dir que de tot el viatge és el lloc on vam dinar millor, amb moltes atencions)
Com a conclusió estic contenta de la visita a Medugorje, veure in situ el que expliquen i creuen la gent que va allí per devoció. Cal esperar el dictamen de la comissió de Roma sobre els fets. Ho valoro com una experiència inesperada de les que et porten els viatges, que no ha augmentat ni disminuït la meva fe i les meves creences.
els 6 vidents actualment
Mmmm...
ResponElimina