L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 123

CROÀCIA 4

GUERRA d’ ESLOVÈNIA

Tal com us deia a l’iniciï del diari de Croàcia, el nostre guia va patir la guerra en pròpia pell, i sense rancor ens explicava en cada lloc els fets. Sols un petit recordatori.

Es coneix com a Guerra d’Eslovènia un seguit de conflictes violents al territori de l'antiga Iugoslàvia que és varen iniciar el juny de 1991 i duraren casi fins el juliol de 2002. Es caracteritzen per ser uns conflictes ètnics entre els pobles de l'antiga Iugoslàvia, principalment entre els Serbis d'un costat i Croats, Bosnians o Albanesos de l'altre; però també entre Bosnians i Croats a Bòsnia i Macedonis i albanesos a la República de Macedònia.

Les guerra van acabar amb una bona part de l'antiga Iugoslàvia reduïda a la pobresa, interrupció econòmica massiva i inestabilitat persistent a través dels territoris on hi va haver les pitjors batalles. Es consideren els conflictes més sagnants a terres europees des del final de la Segona Guerra Mundial i també els primers des de la Segona Guerra Mundial en haver estat formalment considerats com a genocidis.

Cada una de les sis regions tenen els seus morts, els seus desapareguts i les ferides encara obertes, potser per això no són agradables ni simpàtics amb els visitants, fan el que han de fer i no més. Poc a poc van reconstruint el territori, i és dóna el cas de cases en que un costat està recuperat i hi viuen, i a l’altre costat està caient però també hi viuen; o una casa nova entre cases caigudes, edificis oficials aixecats i altres que no ho seran en molts anys. Aquesta visió no treu de cap manera la bellesa del mar Adriàtic, amb les platges plenes de famílies amb nens, de les seves muntanyes , els boscos exuberants, i a les ciutats la vida nocturna als bars plens de joves i turistes prenen una cervesa o la beguda nacional una rakija, licor de prunes semblant a la grappa italiana, (jo n’he pres cada vespre durant les tertúlies vespertines). El guia local de Mostar un xicot amb un castellà molt entenedor, que va aprendre amb les classes que els hi donaven els “cascos azules españoles” (en menys de dos anys, ja que marxaven i calia estudiar molt de pressa) ens deia que ells, els joves de 20 anys, no es volen fer preguntes, que la guerra sempre es dolenta i cap cantó del conflicte va ser un àngel, que volen viure el futur i tirar endavant.

Les fotos que us poso són de Mostar,la ciutat més important de Herzegovina, les cases ametrallades i reventades tal com es veuen en un carrer qualsevol, i la de baix és el pont de pedra, sobre el riu Neretva, (amb el nostre grup fent de turistes), reconstruït, amb la col·laboració militar espanyola, sota el mandat de la OTAN. Les fotos de la seva destrucció és poden veure en diversos locals. En agraïment en la plaça d’ Espanya en uns petits jardins han col·locat una placa amb els noms dels que van fer possible que el pont tornés a ser transitable.