Necessito practicar novament. He posat l'imatge i he clicat sense posar cap text.
BON DIA A TOTHOM! Desprès d'unes vacances actives i entretingudes, he arribat al despatx per a comprovar que tot segueix en ordre.
Abans de fer res de feina he entrat al blog i he pogut gaudir de la vostra tasca: la Maria Dolors des de'l balancí, la Maria Teresa, amb les cròniques del viatge, en Rafael tema cómics (tebeos, millor dit), etc.
Us faig cinc cèntims de les vacances. Uns quants dies a Arties (val d'Aran), al parador de turisme. Moltes escapades als pobles i indrets dels voltants. Paissatges extraordinaris, com sabeu, concretament, el Sauth des Peix (o nom semblant), els banys de Tredós, el Port de la Bonaigua; vam passar, despistadament, el desviament cap a Montgarri i com que ja era l'últim dia no cam poder tornar enrera. Han preparat una ruta del romànic molt interessant, les esglesies de Arties, de Vielha, de Salardú, de Bossots, de Unha, etc. Es visiten amb guia, que dona una bona informació de cada lloc. Sorpren que en indrets tan retirats (que fins a l'obertura del Tunel de Vielha, quedaven totalment aillats) hi hagi tantes petites esglèsis, en vàries d'elles es conserven pintures murals algunes dels segles XIII i XIV, que denoten una sensibilitat molt acusada dels governants civils i religiosos. Baqueira, una pena l'enorme quantitat d'apartaments i hotels, però, com diu en Marçal, el negoci que tenen allí ha fet possible la restauració de les esglésies i pintures de la resta de la vall. L'esglèsia d'Arties té unes pintures murals francament interessants, semblen fetes per el Bosco, ja us ensenyarem fotografies, o en Marçal enviarà un "picasa". Arbres de totes les formes i colors i aigua per tot arreu, es vivia una pau fantàstica, a la que colaborava un temps encertat, nit serena amb lluna lluenta, i dia amb sol i no gaire calor. Qué més pot demanar-se? Doncs sí, gent amable i menjar massa bó per qui preten conservar la linea en vacances. Seré ingénua!
Es torna de la Val d'Aran amb ganes de tornar-hi. No vam parar quiets i encara queda molta cosa a fer.
La resta de les vacances ha consistint en dinars o sopars amb amics, dos dies a Girona, dos dies a Tossa, tres dius a la Vilella Baixa (Priorat), d'on vam tornar ahir. Contrast interessant entre l'estiueig de platja (Tossa, ple de gent, hotels, botigues) i el de muntanya (La Vilella, a on no arriba el turisme més que el de la gent que té allí algun parent, piscina municipal voltada d'arbres, un sol bar en tot el poble, l'envelat que consisteix en una superfície cimentada i un petit escenari a on abans d'ahir a la tarda actuaven uns pallasos tan rurals com el propi poble)
Per cert, ahir al arribar, una mica enyorats de ciutat, vam anar al cinema a veure Super 8, trepidant i amb uns efectes especials molt aconseguits. La crítica deia que era un homenatge a Spilberg (que ha estat el productor) i coincidim amb l'apreciació.
I ja està. Com fins a la setmana vinent no començo a treballar amb normalitat, no se si tornaré a entrar al blog. Aprofito, doncs, per a enviar-vos una abraçada.
D'això en dic esquematisme!
ResponEliminaNecessito practicar novament. He posat l'imatge i he clicat sense posar cap text.
ResponEliminaBON DIA A TOTHOM!
Desprès d'unes vacances actives i entretingudes, he arribat al despatx per a comprovar que tot segueix en ordre.
Abans de fer res de feina he entrat al blog i he pogut gaudir de la vostra tasca: la Maria Dolors des de'l balancí, la Maria Teresa, amb les cròniques del viatge, en Rafael tema cómics (tebeos, millor dit), etc.
Us faig cinc cèntims de les vacances. Uns quants dies a Arties (val d'Aran), al parador de turisme. Moltes escapades als pobles i indrets dels voltants. Paissatges extraordinaris, com sabeu, concretament, el Sauth des Peix (o nom semblant), els banys de Tredós, el Port de la Bonaigua; vam passar, despistadament, el desviament cap a Montgarri i com que ja era l'últim dia no cam poder tornar enrera. Han preparat una ruta del romànic molt interessant, les esglesies de Arties, de Vielha, de Salardú, de Bossots, de Unha, etc. Es visiten amb guia, que dona una bona informació de cada lloc. Sorpren que en indrets tan retirats (que fins a l'obertura del Tunel de Vielha, quedaven totalment aillats) hi hagi tantes petites esglèsis, en vàries d'elles es conserven pintures murals algunes dels segles XIII i XIV, que denoten una sensibilitat molt acusada dels governants civils i religiosos.
Baqueira, una pena l'enorme quantitat d'apartaments i hotels, però, com diu en Marçal, el negoci que tenen allí ha fet possible la restauració de les esglésies i pintures de la resta de la vall.
L'esglèsia d'Arties té unes pintures murals francament interessants, semblen fetes per el Bosco, ja us ensenyarem fotografies, o en Marçal enviarà un "picasa".
Arbres de totes les formes i colors i aigua per tot arreu, es vivia una pau fantàstica, a la que colaborava un temps encertat, nit serena amb lluna lluenta, i dia amb sol i no gaire calor. Qué més pot demanar-se? Doncs sí, gent amable i menjar massa bó per qui preten conservar la linea en vacances. Seré ingénua!
Es torna de la Val d'Aran amb ganes de tornar-hi. No vam parar quiets i encara queda molta cosa a fer.
La resta de les vacances ha consistint en dinars o sopars amb amics, dos dies a Girona, dos dies a Tossa, tres dius a la Vilella Baixa (Priorat), d'on vam tornar ahir. Contrast interessant entre l'estiueig de platja (Tossa, ple de gent, hotels, botigues) i el de muntanya (La Vilella, a on no arriba el turisme més que el de la gent que té allí algun parent, piscina municipal voltada d'arbres, un sol bar en tot el poble, l'envelat que consisteix en una superfície cimentada i un petit escenari a on abans d'ahir a la tarda actuaven uns pallasos tan rurals com el propi poble)
Per cert, ahir al arribar, una mica enyorats de ciutat, vam anar al cinema a veure Super 8, trepidant i amb uns efectes especials molt aconseguits. La crítica deia que era un homenatge a Spilberg (que ha estat el productor) i coincidim amb l'apreciació.
I ja està. Com fins a la setmana vinent no començo a treballar amb normalitat, no se si tornaré a entrar al blog. Aprofito, doncs, per a enviar-vos una abraçada.