L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 124

CROÂCIA 5

Pels FOUR BLACK CATS -GASTRONOMIA,

OH,oh, oh… no és un miratge, és realitat!!!, el nostre guia ha triat pel primer dinar del grup a Croàcia, un lloc agradable que ens deixes un bon record . Som al casc antic de Dubrovnik, una ciutat preciosa, cuidada , neta, emmurallada, un sol carrer principal ample per on passeja tothom, i darrera uns carrers petits i plens de gràcia amb restaurants i botiguetes que venen artesania. El restaurant triat és el “Moby Dick” amb tauletes al mig del carrer i un toldo blanc que amortigua el sol i dóna ombra. El mateix rètol a fora, la mateixa guarnició a dins, la xarxa de pesca, l’ancora, els peixos de cartró, sols que un el trobarem a Boston al Cap Cod el maig de 2006 i avui la balena s’ha traslladat a Croàcia, on jo la retrobo.

Dinar arròs sucós amb marisc, musclos de les roques properes i alguna gamba petita, bo i al seu punt, seguit d’un platet d’amanida,que mai falta ni al migdia ni a la nit, i una llobina fresca a la planxa amb pebrots verds de guarnició, per postres síndria.

He demanat una copa de vi roig croata, amb cos i bon pal·ladar.Recordeu el suc de fruita de Cap Cot? I com vam riure amb la llagosta i el suc de poma? Per acabar un café i un xic de sobretaula ja que ens esperava la primera sortida a l’Adriàtic. Una barca llogada per nosaltres sols ( aquell matí havien arribat 4 creuers immensos amb riuades de gent que tenien sols 6 hores per veure Dubrovnik i els llacs). La barca petita navegà una hora mentre l’escuma de l’aigua ens salpicava cara i braços, una aigua puríssima de colors blaus i verds. No recordo el nom de l’illa, sols que descansarem tot prenen un gelat. A la tornada el mateix camí però bordejant unes muntanyes molt altes que queien escarpades sobre l’aigua i de roca molt dura, sense vegetació, ni cap construcció, per les indicacions del guía veiérem uns petits forats casi imperceptibles; eren miradors que sortien de la roca totalment foradarà per dins, un bunker dins una zonz militar i que Tito havia fet construir per escapar-se si en fos el cas en perdre la guerra, o qualsevol eventualitat negativa durant l’època socialista, la llargada dels túnels era molt extensa sempre per dins les muntanyes.

He passat 4 nits a Dubrovnik, 2 a l’anada i 2 a la tornada. Les nits al voltant del port són delicioses, cada bar té una cabuda petita i ofereix diferent música, jazz, melòdica, de llauna, viva de piano o acordió,etc. Pots anar d’un a l’altre i fer un café o una copa en una terrassa. El licor nacional es diu Rajika, la cervesa Pivo, el vi blanc Bijelo vino i el roig Crno vino. No els hi agraden massa els €, prefereixen que paguis amb la seva moneda, 1 €, equival a 7,20 kunes. Els preus per nosaltres eren assequibles, una Pivo entre 7 o 9 kunes segons la categoria del restaurant i una botelleta d’un bo Crno vino croata unes 15 kunes.

Ja veieu que avui he passat de la tristesa de la guerra, al goig d’una bona taula o beguda, que tot FA VACANCES. Un petó als Four Black Cats.