JORDÀNIA VI
El subsòl de Jordània no té una gota de petroli. L’han de comprar als seus veïns i amics de l’Aràbia Saudí. Donat que la riquesa no els hi vindrà per aquest or líquid, han encaminat el seu esforç a fer del turisme la seva supervivència en entrada de divises de tot el món.
Ofereixen una terra diferent, tenen el desert per un cantó i la vall del Jordà per l’altre, amb zones fèrtils plenes de verd. Petra i la seva historia atrau gent de tot el món. Jerash, mostra una de les ciutats millor conservades de la vida romana. Amman, la capital amb una historia de més de 4000 anys, i dos mars: el Mar Mort i el Mar Roig.
La capacitat hotelera és amplia i de gran qualitat, la majoria d’hotels d’un gust asiàtic tipus les mil i una nits, però actualitzades, piscines fredes, piscines calentes, jacuzzi i jardins fins el mar sense sortir del recinte en el cas de Aqaba. (En el nostre hotel, unes criatures amb banyador i quatre mares totalment vestides i amb vel al cap, es banyaven entre rialles i bromes al jacuzzi, al sortir l’aigua els hi regalimava per tota la roba, des del vel a les faldilles, com si res, es van ficar dins l’ascensor fins a les seves habitacions) El turisme també crea molts llocs de treball, tant en hostaleria, com en transport: taxis, 4x4, tartanes, cavalls, camells i barques en el mar Roig. Laboratoris de cosmètica amb sals marines i de fang en el Mar Mort, i tractaments en balnearis, que curen malalties de la pell.
La foto del jove que aprèn a fer mosaics correspont a una escola que anàrem a visitar,creada per la reina Noor, ara vídua del rei Hussein, per donar formació i feina a nens amb discapacitats físiques i, a les seves mares molt joves. Noor té el títol de Reina Mare, és molt estimada i com aquesta ha creat altres escoles en el país. El rei actual és Abdular (fill del 3º matrimoni de Hussein) casat amb la reina Rania, la fotografia reial està per tot arreu,des dels carrers a les cases particulars. Les botigues de mobles amb riques incrustacions de mareperla i marqueteria, així com ceràmiques pintades a mà, són de gran bellesa, encara que pel nostre gust massa sobrecarregades. Alguns hotels tenen en les sales d’estar, taules i seients de mareperla de gran volum, símbol de riquesa; així com grans rams de flors en voluminosos gerros, cada dia ens preguntàvem, en un país tan sec, d’on venen les flors?.
Les botigues d’espècies amb la seva olor típica donen color.En fi molts petits negocis a cada porta ajuden a viure en les ciutats i,de les cabres i els camells es cuiden els pastors, normalment nens, a les terres seques.
Ho expliques tan bé que arriba a semblar un país pròsper i agradable. A mi em va fer la impressió que, salvats alguns enclaus turístics, és un immens desert de pedres, tan aspre i sec que et preguntes com poden sobreviure, per exemple els nòmades que es veuen arreu en llocs on no hi creix ni una mala herba.Ara, és veritat que alguns llocs et sorprenen amb una riquesa inesperada. Semblen supervivents de temps millors vinguts a menys.
ResponElimina