Nadal
Sento el fred de la nit
i la simboma fosca.
Així el grup d'homes que ara passa cantant.
Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.
Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.Demà posats a taula oblidarem els pobres
-i tan pobres com som-.
Jesús ja serà nat.
Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos arrencarà a plorar.
PETONS I QUE L'ANY VINENT ES COMPLEIXIN TOTS ELS VOSTRES DESITJOS. MARISA
Aquest poema és un clàssic. I jo que creia que era d'en Maragall! Ai amics, que no estic gens fina. De tota manera, Rafa, siguis una mica menys sincer, home, que una és molt sensible.
ResponEliminaPetons a tots.