El que em varen ensenyar al cinema Alexandra

Bé, em sento implicat per l'al·lusió a mi de la Marisa en la valoració del documental “Infància en Risc”.
És cert, per a mi corre el perill de ser un muntatge pla d'un treball de camp fet amb professionalitat periodística, i això és un bon plantejament inicial per a elaborar el reportatge.

Però el que m'importa és la capacitat de tenir bones idees i desenvolupar-les brillantment que es mostra en les seqüències de dibuixos animats amb la veu dels nens víctimes. Penso que aquí les realitzadores van haver de solucionar un problema important: que no podien posar la imatge dels nens. Van haver de pensar, van haver de crear, van innovar i emocionen.

Això és l'important.

Què ha passat?

Que la resta del material que havien recollit no tenia problema aparent que solucionar, i això és el problema.

Com a persona vinculada al treball creatiu, sé que aquesta és la trampa que cal vigilar i on es tendeix a caure tantes vegades. Pensar que està resolta alguna cosa perquè no et desafia com a problema. I cal fer un esforç per adonar-se'n que també aquí està una gran oportunitat que engrandeix l'obra.

Marçal