No sé si vareu veure que s'ha mort el primer lama espanyol, el lama Karma Djimpa . Doncs sapigueu que era cosí segon meu o sigui fill d'un cosí germà del meu pare. Segurament no n'hagués fet esment però l'any passat, quan la febre dels papers del meu germà vàrem actualitzar l'arbre genealògic de Genom i si bé no pertany a la branca directa era molt proper. Els respectius pares, cosins eren molt amics i passaven junts els estius a casa els avis paterns comuns. Tota la colla de cosins vàren escriure les famoses (familiarment) Cartas de primos que era la manera com es comunicàven quinzenalment, els hiverns quan estaven separats, uns a Mataró i els altres a Barcelona. Aquestes cartes-diari les tinc jo i són interessantíssimes, Per elles he conegut els esdeveniments familiars ocorreguts, cròniques polítiques i totes les facècies del que feien i deixaven de fer. Estan farcides de dibuixos boníssims (sobretot els del meu pare), acudits i tot el que volgueu. No els calía Whats ap ni cap mitjà tecnològic i a sobre encara ara ho podem veure i gaudir.
Aquest cosí-lama va tenir una vida molt plena i interesant. Es va casar als 23 anys i va tenir tres fills, va estar relacionat amb pintors, actors i actrius de cinema i de la cultura europea, Va anar a la Ïndia i va porfessar com a monjo budista i finalment, segons sembla va trobar la pau i el camí. Últimament vivia al monestir budista de Panillo, Osca. El seu últim llibre és un estudi sobre la mort que s'ha convertit en referència del budisme actual. Un personatge curiós i interessant. Un més dels que hagués volgut conèixer i ja no hi sóc a temps. Què hi farem!.
