Fa pocs dies va morir la dona més vella d’Europa, una
italiana de 117 anys. Ara la més gran, viva, es diu Ana Vela. Me’n alegro pels
meus fills encara que la coincidència de cognom sigui tan sols una casualitat.
Espero viure encara uns quants anys més (en circumstàncies si fa no fa com ara)
però no voldria sortir als diaris amb tan faust motiu. M’agrada la meva vida
però no tinc cap ganes de competir per fets aliens a la meva voluntat. Ja serà
molt si puc anar fent! Vinga, vinga, sortiu, aneu al cinema, escriviu, feu
fotos, cuineu, estigueu amb amics, feu el que us vingui de gust. De moment, el món és nostre i cal aprofitar-lo, que tots hem lluitat molt per fer-lo una mica
més habitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada