Va de debò:
Reprenc el bloc. Ja sé que em costarà recuperar els meus
“fidels lectors”, entre altres coses perquè no crec que ningú, ni tan sols ells
(vosaltres), rastregin cada matí la
xarxa per si he tornat. Però ves per on, sí. Ara sóc com un actor sense públic
a la sala. Potser que l’obra no sigui bona o que l’actor ho faci molt malament,
però: sigueu com pares i mares que van a l‘escola a veure els seus plançons que
fan una “repre”. M’agrada molt pensar que és una manera de relacionar-me amb
els qui estimo i explicar-vos el que faig, llegeixo, sento, em causa estupor, m’enrabia
o m’agrada. Què bé si coincidim, i si divergim “olé” que discutint s’arriba a
l’entesa i no cal tampoc que respirem tots a l’unisò.
Bentrobats
Des d’aquí una forta abraçada a l’Olga Xirinacs.
Encara que et soni estrany, jo entro gairebé cada día i m'agrada que hagis tornat.
ResponElimina