LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquells ocells que havien fet niu a la terrassa del costat no sabeu quin joc ens han donat tota la setmana. La meva veïna histérica perquè plovia i els volia tapar amb un plàstic, discussions estúpides dels veïns que ni els havien vist, sobre quina mena d'ocells eren, watsaps amunt i a vall... La Meri, la Meri ataca de nou; de seguida els va trobar a internet i en varem saber la història i miracles, és més al posar més fort el sò de l'IPad, els nostres es tornaven bojos. Al final, horror: un dels nounats (eren tres) mort a terra, i l'endemà un altre. I després la fugida dels pares amb el que quedava. La veïna convençuda que era pel fred. Jo perquè havien passat els dotze dies que segons Google triguen a volar lliures. Total que ara el niu el tinc jo (una preciositat) i la meva veïna torna a fer vida normal. Afectada, això sí, però crec que se'n sortirà. El bo del cas és que els veïns, han decidit quedar-se a viure al poble on passen els estius i més dies cada cop. Com s'ho farà? perquè allí els tràfecs i disgustos poden ser constants: gossos, gats, ocells de tota mena, gripaus, dragonets...Vaja allò del qui pentina el gat.

Ah  els NOSTRES ocells són tallarols capnegres.