MOZART vs HAYDN
Diumenge,
últim concert del meu abonament a l’Auditori. El programa d’ enguany de l’OBC
sota la direcció del japonès Kazushi Ono, ha estat d’una excel·lent qualitat.
El
concert d’avui MOZART vs HAYDN, a càrrec del director convidat Jan Willem de Vriend,
nascut als Paissos Baixos, és actualment Director principal de l’orquestra de
la ciutat d’Enschede, i també conegut com a violinista del Consort Amsterdam
fundat per ell.
Música
menys coneguda, però agradable de escoltar, la part corresponent a Mozart, que descriu
la creació que va estrenar a Munic el
1781 sobre Idomeneo, re di Creta,
partitura recopilada de forma arbitraria, consta de diversos paratges de la vida del rei explicats en un ballet, un Chaconne,
Pas seul, Passepied, Gavote i Passacaille. Hem pogut seguir la lletra del
poema pel programa de mà que ens ho ha fet entenedor, molt ben cantat per la soprano valenciana Ofelia Sala. Versos de
gran lirisme, com aquesta Per pietà
Si et
sóc fidel a tu,
Si em
fonc amb la llum dels teus ulls,
Prou
bé que ho sap l’amor, i els deus,
I el meu cor, i el teu també.
Mozart
va morir el 1791, quan tenia 35 anys. I Joseph Haydn, que en tenia 59, viatjava
per Europa i va ser a Londres on va compondre el que hem sentit avui, La
Simfonia núm.100 en Sol major, que va rebre el sobrenom de “Militar”, a causa
del solo de trompeta del final del segon temps i al timbre exòtic dels
instruments de música turca triangle, bomba i platerets, que evoquen la musica
dels geníssers, els soldats d’infanteria de l’exèrcit turc. El militarisme de
Haydn és pintoresc i colorista, i se situa aquí, dins el context d’una narració
en to de rondalla popular.
Avui
doncs dues cares d’estil clàssic. Mozart ens fa vibrar en la intimitat afectiva
de les emocions humanes, i Haydn il·lumina l’estil clàssic amb la
intel·ligència sensitiva del joc formal.
A
la sortida, cares de satisfacció i ens acomiadem fins la propera temporada en que
l’orquestra ens oferirà un programa prou engrescador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada