QUARTETT
Espectació per veure la programació d’una òpera escrita
només fa vint anys, per tant, una aportació nova a la lírica. Envoltada de
polèmica, a favor, la majoria de critiques, la resta en contra.
Els pares de la criatura en qüestió, tant en el llibret i
en la música, Luca Francesconi, italià, music, pedagog i director d’orquestra;
i en la Direcció d’escena Âlex Ollé de la La Fura dels Baus. El binomi dels dos
ha creat un espectacle totalment innovador,
L’argument
és prou conegut. Es tracta d’una revisió de Les amistats perilloses de Heiner
Müller. Dos ex amants es troben atrapats en un joc de seducció on l’única
sortida és la mort.
. L
uca Luca Francesconi compon una obra que fa reflexionar sobre la decadència de certes
classes socials. La Marquesa de Merteuil proposa una juguesca al Vescomte de
Valmont per seduir a Cecile, la seva neboda verge; però ell prefereix el repte
de captivar a Madame de Tourvel, una esposa fidel.
El muntatge se situa
en una caixa suspesa a l’escenari que representa l’aïllament emocional dels
personatges. La tecnologia del Vídeo (Franc Aleu) és present en tota l’obra; i
la il·luminació (Patricia Frini), són dos dels elements innovadors que
acompanyen tot l’espectacle.
L’orquestra del Liceu combinada amb la música
preenregistrada i tractada electrònicament, d’una altra orquestra que emet el
so per damunt dels caps de l’audiència. Com diu el programa:
"Una experiència
immersiva i irrepetible”
Posen les veus el baríton anglès Robin Adams i la mezzosoprano Allison Cook. Durada 1,30
hores, en que no és mouen de l’escenari
representant els seus rols; transvestint-se per interpretar dos altres personatges Cecile i Tourvel, durant la juguesca, d’aquí el nom de Quartett,
El final també conegut per la novel·la i el cinema: la autodestrucció
de la burgesia de l’època, d’ells mateixos i de tot el que signifiqui cultura.
Per això al final de l’obra que ens presenta Àlex Ollé, la protagonista després
d’enverinar al seu antic amant, en un acte de destrucció final, trenca les
parets i la biblioteca, plena de llibres li cau a sobre, simbolitzant així la fi de la
cultura.
Dins aquesta autodestrucció també hi té que veure el
diàleg, que durant tota l’obra és barroer, groller, matusser, blasfem, sexual
del més baix nivell i d’una crueltat
refinada.
Si teniu ocasió de veure aquesta obra, ja opinareu
vosaltres mateixos. El Liceu ens ha ofert la primícia de l’òpera del segle XXI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada