LA CENTRAL
CORNELLÀ D’AIGÜES DE BARCELONA
Fa unes setmanes que amb un grup
de d’amics vam visitar la Casa de les Aigües de Montcada. Ja en vaig deixar constància
en aquests bloc.
Avui, hem ampliat els nostres coneixements
amb la visita al museu creat fa uns anys, en una part dels edificis històrics
de la Central de Cornellà. Amb aquestes dues visites completem el nostre desig
de fer-nos una idea d’on surt l’aigua que bevem i fem servir.
En aquesta visita de gaire bé dues
hores, ens acompanya una noia biòloga i educadora en el camp de les ciències,
que ens dóna tota classe d’explicacions.
Antigues calderes de carbó |
La planta va ser inaugurada el 1909 per extreure aigua de l’aqüífer
de la vall baixa del riu Llobregat i abastar així Barcelona, una ciutat que en
aquell moment es trobava en plena expansió. Els edificis del complex industrial
original, d’estil modernista, son obra de l’arquitecte Josep Amargós i
Samaranch, autor de projectes tan destacats com l’Hivernacle del parc de la
Ciutadella i la Torre de les Aigües del Tibidabo.
Dins l’edifici principal, que
consta de tres naus entrellaçades de maó massís i bigues de ferro, es va
instal·lar la maquinària de vapor destinada a produir l’energia necessària per a
moure les bombes d’un sol pou, el Fives-Lille i les grans bombes d’impulsió
encarregades de fer arribar l’aigua a la ciutat.
El Pou Gran, ara convertit en Auditori |
El parc és molt agradable rodejat
de petits espais d’aigua que circula tranquil·la per uns canalons i una amplia
zona verda que invita a quedar s’hi. Hi ha, també, un bar restaurant on s’hi
pot esmorzar o dinar.
Les fotografies adjuntes ho
constaten. Per a nosaltres ha estat una visita força interessant. Hem ampliat els
nostres coneixements, al mateix temps que hem passat una bona estona.
I
.
Ja fa un temps vai fer també aquesta visita que em va semblar molt interessant. Però aquesta sala gran no la vaig veure; no devia estar encara en ús. Hi hauré de tornar. Gràcies per recordar'm-ho.