dimecres, 1 de febrer del 2017

L'arpa i les seves vibracions, 445


La coneguda òpera de Jules Massenet, estrenada el 1892 a Viena, inspirada amb la novel·la – epistolar de  Goethe i cantada en alemany; la versió d’avui  en francès, llengua amb que  es canta actualment a tots els teatres.
L’obra,  ens fa palesa les inquietuds amoroses del jove protagonista que arriben fins el suïcidi, identificant-se amb l’ escriptor  amb ressonàncies autobiogràfiques
El llibret  de l’òpera és obra de tres autors: Édouard Blau, Georges Hartman i Paul Millet, que estructuren el drama líric en quatre actes.
Voldria comentar-vos les bones veus de que  vam gaudit  el divendres a la nit al nostre Liceu. Josep Bros,  tenor barceloní, en el paper de Werther, un dels més difícils per la seva tessitura. La mezzo francesa Nora Gubisch, en Charlotte i la soprano Sonia de Munck, madrilenya, aquesta última pel nostre gust la millor veu, en el paper de Sophie,  germana petita de Charlotte.

Últimament, el Liceu, ja ens hi té acostumats; la direcció d’escènica tota una novetat. Aquesta vegada a càrrec de Willy Decker, alemany i conegut per les seves agosarades produccions d’òpera arreu del món. En aquesta obra opta pel minimalisme., vestuari sobri i gaire bé fosc,  parets nues i el  mobiliari consistent en unes cadires i una taula, res que pugui distreure  del dramatisme de l’obra.
La música prou coneguda fa lluir 
als seus interpretes amb monòlegs, àries de gran dramatisme, duets i acompanyament  del cor. En aquesta ocasió el paper dels  nens que canten les cançonetes de Nadal al començar l’obra a casa del burgmestre, és a càrrec d’un grup de nens del Cor Infantil Amics de la Unió de Granollers.
La direcció musical a càrrec d’ Alain Altinoglu, que va ser molt aplaudit així com els músics de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu.
Ier i IIon actes junts, descans de 30 minuts i IIIè i IVè  actes de 55 minuts . Durada aproximada de 2 h. i 40 min. de música romàntica expressada amb una delicada línia melòdica i revestiment orquestral ben dirigit. No hi falta la presencia de la natura als  suposats jardins i la malenconia del seu heroi que mort d’amor.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada