dilluns, 23 de maig del 2016

LA TRESCA I LA VERDESCA

 El meu plumier


He estat a Saifores des de dijous; però no penseu que he fet panxing, no. Quan acabava a la gandula era perquè ja no podia més amb la meva ànima terrenal (l'altra bé, gràcies). I tot per la meva beta perfeccionista que veu mil  coses que ningú més veurà i que per a mi son im-pres-cin-di-bles. És difícil que no falli res i que sembli que res no ha canviat. No vull viure a Beverly Hills, però hi ha detalls arreu que em fan aixecar de la cadira, agafar les tisores de podar, o entrar al taller i agafar la serra. I això que encara no m'he posat a aixecar el teló del panorama d'estiu. Però diumenge serem 50  a dinar i celebrar i m'agrada tenir-ho tot previst i si pot ser, preparat. Sort que del menjar no me'n ocupo jo sinó la Blanca que deu estar a hores d'ara, preparant exquisiteses i primors dels seus.  El meu dit "estropiat" ha sofert unes quantes ensopegades gens convenients però l'he convençut que no faci comèdia i amb una bena ja va prou protegit, però el pobre es defensa sense deixar el morat. I soc difícil d'ajudar, ho sé; només uns quants (fills ) estan prou avesats per entendre sense paraules i fer al meu gust; els de fora em donen més disgustos que satisfaccions. Per exemple va venir el jardiner a endreçar i tallar, podar i netejar però ho va fer tan bé que va pelar tota l'heura que cobria la façana deixant així a la vista mitja paret sense pintar i els horrendos fils de telèfons i llum que sense remei malgrat les meves enrabiades i precs a les Compnyíes, "decoren" la casa. No sé si penjar-hi banderetes (no estelades per si de cas), però no perquè encara em tocaria anar a la Industrial Bolsera i el resultat seria, si més no, incert. No em queda més remei que fer pintar la façana a l'estiu i esperar un parell d'anys a que torni a créixer  l'heura.
Ja veieu que estic entretinguda. Els del Lobster day, però, no patiu, tot està controlat . I a més a més es tracta d'estar junts i celebrar, oi? doncs... a punt.

3 comentaris:

  1. Bufa!, de moment m'havies espantat i tot. Ens veiem.

    ResponElimina
  2. Tinc ganes de veure-us a tots, encara que sigui un pa amb tomàquet no importa...el bon humor i les rialles estàn assegurades.

    ResponElimina
  3. dona, un altra dia si, però es tracta del LOBSTER'S DAY desè aniversari. L'ocasió s'ho val.

    ResponElimina