TEATRE ROMÀ DE SARAGOSSA
És vox populi que, si algun constructor, al fer excavació per a construir-hi, troba quelcom de restes antics, ho ignora i tira endavant, d'altra manera l'equip arqueòlogic del municipi ho paralitza tot, fins a analitzar la troballa, sigui una pedra, un bocí de capitell o una moneda.
En una zona cèntrica de la ciutat de Saragossa, durant el 1973, unes prospeccions en un terreny per a construir-hi un pàrquing subterrani, la pala excavadora va ensopegar amb una pedra dura, grossa i ampla. No cal dir que el projecte se'n va anar en orris, mai s'hi faria el pàrquing i, la ciutat recuperaria part d'un teatre romà del segle I dC.
L' emperador Tiberi el feu construir a Caesar Augusta, l'actual Saragossa, a la primera meitat del segle I. Al contrari d'altres teatres, que es construïren en desnivells del terreny, aquest s'alçà en terreny pla usant opus caementicium, a imitació del Teatre de Marcelo a Roma, amb una estructura d'anells concèntrics i murs radials entre ells, en forma de cavea, recoberts amb lloses de marbre, igual que la orchestra. La façana va ser decorada amb carreus d'opus quadratum, amb una alçada exterior de tres pisos.
Tenia capacitat per uns 6000 espectadors. S'usà fins el segle III, que caigué en decadència i, els seus materials foren aprofitats per a construir muralles i altres edificacions, deixant només el formigó de l'estructura que es pot veure fins avui. Amb el temps va acabar cobert per estrats de terra, fins la troballa del 1973.
La visita s'inicia a l'interior de l'anomena't Museo del Teatro, molt interessant pel material exposat, mapes, projectes, i les peces trobades; per seguir cap a la part exterior. Per sobre unes passarel·les els visitants podem contemplar les restes de les grades i l'escenari, que estan protegits de d'inclemència del temps, per mitjà d'una coberta translúcida de policarbonat que, segons ens explicà la guia, correspon a l'alçada justa que tenien les últimes grades, a l'aixecar el cap per veure la coberta , hom es fa la idea de fins on arribaven les grades.
El 8 d'octubre va ser declarat "Bien de Interés Cultural" en la categoria de monument.
En una zona cèntrica de la ciutat de Saragossa, durant el 1973, unes prospeccions en un terreny per a construir-hi un pàrquing subterrani, la pala excavadora va ensopegar amb una pedra dura, grossa i ampla. No cal dir que el projecte se'n va anar en orris, mai s'hi faria el pàrquing i, la ciutat recuperaria part d'un teatre romà del segle I dC.
L' emperador Tiberi el feu construir a Caesar Augusta, l'actual Saragossa, a la primera meitat del segle I. Al contrari d'altres teatres, que es construïren en desnivells del terreny, aquest s'alçà en terreny pla usant opus caementicium, a imitació del Teatre de Marcelo a Roma, amb una estructura d'anells concèntrics i murs radials entre ells, en forma de cavea, recoberts amb lloses de marbre, igual que la orchestra. La façana va ser decorada amb carreus d'opus quadratum, amb una alçada exterior de tres pisos.
Tenia capacitat per uns 6000 espectadors. S'usà fins el segle III, que caigué en decadència i, els seus materials foren aprofitats per a construir muralles i altres edificacions, deixant només el formigó de l'estructura que es pot veure fins avui. Amb el temps va acabar cobert per estrats de terra, fins la troballa del 1973.
La visita s'inicia a l'interior de l'anomena't Museo del Teatro, molt interessant pel material exposat, mapes, projectes, i les peces trobades; per seguir cap a la part exterior. Per sobre unes passarel·les els visitants podem contemplar les restes de les grades i l'escenari, que estan protegits de d'inclemència del temps, per mitjà d'una coberta translúcida de policarbonat que, segons ens explicà la guia, correspon a l'alçada justa que tenien les últimes grades, a l'aixecar el cap per veure la coberta , hom es fa la idea de fins on arribaven les grades.
El 8 d'octubre va ser declarat "Bien de Interés Cultural" en la categoria de monument.
La pregunta que ara es fan els arqueòlegs és, si Caesaraugusta era una ciutat prou important per construir-hi un teatre, devia tenir, també un estadi i un circ. Sota quins terrenys s'amaguen?. Queda oberta la incògnita.
Amb aquest apunt tanco el viatge per terres
d'Aragó; hem vist molts més pobles i museus, potser més endavant en faré
referència. Ara m'esperen programes de
música i teatre aquí, tots molt
engrescadors.
No en tenia ni idea. Gràcies per fer-nos viatjar i cultivar-nos sense moure'ns de casa.
ResponEliminaRecordo La història de San Michele d'Axel Munte, un psiqiatre suec que s'havia enamorat de Capri on va acabar vivint a una antiga vila d'estiueig de l'emperador Tiberi. Cada pedra que es trobava per aquells encontorns, els pagesos l'anomenaven "roba de Timberio". Un llibre molt interessant, cabdal en la meva joventut i que ara tu m'has fet recordar. Una cosa més a repassar. No acabarem mi. ue bé!
ResponElimina