Cartell aparegut devant de la Filmoteca
La gravetat de la condemna als Mossos
Així titulava
el seu comentari a l’Ara d’avui, l’Antoni Bassas. I no es per menys. Els sis
mossos acusats de la mort de Juan Andrés Benítez han sigut condemnats a dos
anys per homicidi imprudent. Però no entraran a la presó. ¿Per què? Doncs
perquè han arribat a un pacte que ha bescanviat la llibertat i la no expulsió
del cos per la culpabilitat, així d’aquesta manera tenen dos anys
d’inhabilitació amb suspensió de sou i feina i cinc anys en llibertat vigilada
sense poder patrullar, però si treballant pel cos. ¿Es just això? Evidentment
no! No es just per cap banda, t’ho miris per on t’ho miris. Perquè ha quedat
establert que els condemnats es van posar d’acord per lesionar el detingut, la
qual cosa és d’una gravetat que mereix ser remarcada, com així reconeixia Bassas. Pel mal que van fer. I per la mala
imatge que en queda dels Mossos. Un es pot preguntar: Aquesta es la justícia
que volem pel nou país que volem ser? Aquesta es la policia que mereix aquest
país? I per últim o per lo primordial: Quina confiança tindrem el poble quant
tinguem els mossos patrullant a prop nostre? Serà una imatge
tranquil·litzadora? No veuen el mal que han fet a la societat? I aquest acord
al que s’ha arribat es degut perquè temien, segons han dit, del resultat amb un
jurat popular. De què tenen por?
Vivim en un escàndol permanent que desautoritza qualsevol pla de futur que es vulgui fer per la nostra terra. Ja o va dir l'Espriu amb allò de la aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
ResponEliminaEscolteu el poema
aquesta meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria.
Escolteu el poema
Vivim en una incongruència definitiva, sense possibilitat de canvi per la nostra "pobre, bruta, dissortada pàtria", com va dir l'Espriu i a la que també "estimem amb un desesperat dolor".