Ahir de nou una altra festa, aquest cop amb la família com sabeu. Cinquanta que es van convertir en cinquanta un perquè va venir d'Irlanda l'Iu. Podeu imaginar que va ser un dia de gran goig per mi i crec que també per tots els que hi eren. La Blanca es va superar amb les seves exquisideses culinàres, el temps, que per unes hores ens va inquietar amb el vent, finalment el va esbandir per major lluïment de la diada. La recollida final, a càrrec dels fills i néts ràpida i dissimulada...total, tot perfecte i jo satisfeta, no sols pel motiu (vuitanta aclaparen una mica) sinó també per tots els detalls que ens van acompanyar. Un dia rodó, com els vuitanta que enceto amb il·lusió i que penso seguir en companyía dels meus: família i amics. Us estimo a tots, moltes gràcies per seguir amb mi.
Oh, quina il·lusió et faria veure l' Iu!. Me n'alegro molt per tu i per tota la familia i amics, entre els quals estic. Petons enormes!
ResponEliminaI tan que seguirem amb tu! no et pensem deixar.
ResponEliminaLes he contades la foto te 80 roses. ¡¡PERFECTE11
ResponEliminaVa ser un dia fantàstic!!!! Per molts anys i milions de petons :-)
ResponEliminaJo també vig comptar les roses, 80!!!
ResponElimina