L'arpa i les seves vibracions, 378

Camilla Tilling

Poques vegades es té ocasió de veure i sentir junts, tants músics i cantaires interpretant un concert de gran dificultat.

Diumenge vam gaudir de la Simfonia núm.2  de Mahler " La Resurrecció". Prop de 100 músics a l'orquestra i uns altres tants al cor. Els conjunts gegantins que requereix Mahler per a les seves obres no són gratuïts: la seva música és total. I més encara en aquesta obra, on es planteja el sentit de la vida i el sentit de la mort. La resposta en forma de simfonia.

Mahler ens diu: Per a mi, fer una simfonia és construir un món amb tots els mitjanans tècnics de que disposo.La simfonia ha de ser com el món, ha d'abraçar-ho tot.

Quan la va enllestir, va escriure a un amic seu: "És el més important que he fet". No anava errat: la Resurrecció és una obra cabdal del simfonisme de tots els temps.

Consta de quatre moviments, cada un té una seqüència narrativa. Hi trobem plantejaments de la vida i la mort, records de temps feliços, el tràfec mundà, la cançó de Urlicht, la "llum primigènia", referència a un himne luterà, i per tant a la litúrgia, però també al teatre i a la cançó tradicional, amb uns símbols d'innocència representats per l'ús del carilló i de l'arpa.

La simfonia culmina amb una cantata, amb cor i solistes. L'inici representa segons Mahler, un "crit d'angoixa mortal". des d'aquesta desesperació, el jo musical comença el pelegrinatge cap a l'alliberament final. Aquest trajecte s'articula amb dues crides de trompes. La primera anuncia el judici final i el terratrèmol que representa la destrucció del món. La segona és la de la Revelació. Serveix per donar l'entrada al cor, (100 veus el diumenge), que afirma: Res no es perdrà! La Revelació no és certesa, ni són fets, sinó el logos creador, transformador: Ressorgiràs.

Cor Madrigal

Cor Lieder Càmera

Cor de Cambra del Palau de la Música

Orquestra de l'OBC dirigida per Pablo González

Soprano Camilla Tilling.  Mezzo Gerhild Romberger

Desprès d'escoltar una  actuació com aquesta, sens a dins la música molts dies i no en pot entrar cap d'altre, no hi cap. Mahler ens fa el regal.