L’Índia ha estat, en els últims temps i de
forma reiterada, notícia en l’àmbit de l’eficiència informàtica i matemàtica.
No en sé les causes però imagino que déu ser per una educació adequada. Ara m’assabento
que a una de les escoles de més prestigi
del país, la de Vydia Niketan (l’he buscat a internet i és impressionant),
durant els exàmens hi ha un veritable exèrcit “d’escaladors”que enfilats a la
paret intenten ajudar per la finestra els alumnes examinands. Els grimpaires
estan pagats (una misèria), per les famílies. No sé si allò de si A=B i A=C, B=C,
o sigui dit en paraules, ¿ podem esperar que una educació de xuleta i bufada
doni bons resultats als enxuletats i
bufats? Unes altres incògnites que no sé on situar (sóc de lletres) són 1-que el
Govern premia amb deu mil rúpies (150 €) els estudiants que treguin més d’un 8
(els grimpadors, que pugen fins l’alçada d’un tercer pis cobren unes 50 rúpies
pel fet). 2- que en els contractes de casament una bona nota de la noia, és
part d’una bona dot. 3-que, per exemple a Bijar, on Buda va predicar, la cap de
Govern entre el 2000 i el 2005 era analfabeta; i la ministra d’Educació de l’Índia
no té estudis superiors i era més coneguda com a actriu de serials.
No sé si les meves incògnites les he de solucionar
via lletres o via ciències, però haberlas,
hailas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada