Ahir a la tarda sessió al cinema Bosque amb el musical, pare i mare dels musicals americans de la nostra vida: Show Boat, o les representacions musicals que es feien als vaixells que recorrien el Mississipi el segle avantpassat i no sé si encara ho fan. Llàstima que el Rafel se la va perdre per culpa i desgràcia de problemes de salut inesperats. De tota manera ja ens en va parlar perquè n'havien vist una altra versió a Londres (i segons la Susi amb millor posada en escena) i espero encara més informació d'entès en la matèria quan l'hagi vist aquí doncs la tornen a fer dijous que ve. D'aquesta obra se'n va fer una pel·lícula, Magnòlia, protagonitzada per Katryn Grayson, Ava Gardner, Howard Keel, Joe Brown, Agnès Moorehad i Robert Sterling, que és la que tots ( o gairebé) hem vist.
La d'ahir és una representació gravada a càrrec de la San Francisco Opera. La preciosa música i les veus estupendes ens la van fer encara més entranyable. Les conegudíssimes Bill, Can't help loving that Man, You are love, Make believe, After the Bal i en especial Ol'Man River, acompanyen tota l'estona la nostàlgia que (almenys a mi) ens embargava. La posada en escena, el vestuari, les veus, els actors, tan en primer pla i acuradíssim tot, ens van fer gaudir moltíssim. Una nostàlgia sentimental d'aquelles que et fan creure, pensar, recordar... tot allò que val la pena a la vida, van fer d'aquest diumenge, un regal.
Escolteu Ol'Man River en la veu de William Warfield.
La nostàlgia ens pot fer sentir 'old woman' del riu de la vida que hem donat i que seguim sense remei.
ResponEliminaI sí, Amanci i Venanci se'n van al llit fins a l'eclipsi següent.
Salut primaveral.