Ai amics, bons amics, si sabéssiu els embolics que he tingut aquesta setmana! no us estranyarieu tant. Però ja sóc aquí i en bona salut. He estat a Saifores gaudint de l'esclat de la primavera que per no posar-me cursi us diré només que es mostrava en tota la seva esplendor en els ametllers al seu millor moment. En realitat, però , no són aquests els que m'enamoren sinó els petits brots sorgits en qualsevol marge per obra i gràcia del vent que tot ho fa viatjar i l'entestament de mare natura en no voler gaires canvis. Els homes tot ho arrasen volent-ho dominar però en els llocs més impensats torna a sortir tossudament allò que que segles de civilització havien fixat com a hàbitat. D'aquí que a camps amb vinyes, o altres cultius de fa dos dies encara algun ametller aparegui per les vores. Aquests dies hi he pensat molt en això: som el que som i cap maquillatge no ens fa canviar. Apa, bona setmana i els meus desitjos que no canvieu; m'agradeu com sou: