LA TRESCA I LA VERDESCA

Sophia Calle, UNA EXPOSICIÓ IMPACTANT

 Ès una fotògrafa i artista (francesa-jueva nascuda el 1953) d'aquelles que de la seva obra i la seva vida en fan un tot indissoluble. En les seves obres hi és ella; total i absolutament i amb totes les conseqüències.  A Barcelona el 1997 es va fer una exposició i actualment una altra omple una bona part del Palau de la Virreina.

Són obres, moltes d'elles, molt crues i doloroses (no hem dit que parla de la vida?) i en totes hi és la seva veritat, la seva recerca de relació amb els altres, el record del que ja no hi és ... i també la reflexió escrita de tot. La primera part, sobre la ceguesa (obres fetes en un viatge per Turquia) són gairebé insuportables però d'una força i una tendresa que t'encongeix l'estómac. És una exposició tan complexa que em sento impotent per explicar-la, em caldria tot un llibre. El que sí puc fer és recomanar-vos-la ferventment. Però aneu preparats perquè ja us dic que és dura. També hi ha diverses projeccions que formen part de la seva obra.I obres en col·laboració amb altres artistes d'allò més heterogeni. Recolliu el conjunt de texts que acompanyen aquestes obres i que estan fotocopiats i agrupats a l'entrada. Són un bon record i molt interessants. Us recomano també que busqueu a VIkipèdia un article de Vila-Matas anomenat El largo adiós a Sophie Calle. Poseu Sophie Calle i per allí el trobareu.

Sophie Calle es va suïcidar fa pocs anys (no he trobat quan).