Una amiga m'ha dut unes violetes del seu jardí embolicades en dues fulles. I en un flaix de record immediat he sentit l'olor, no d'aquestes sinó de les d'un petits ramets semblants que el meu pare li duia a la meva mare qualsevol dia de març : he passat per la Rambla i ja era primavera, deia. I sí també és ja o sembla primavera a casa meva. Al carrer, dissabte va ploure tot el dia i em vaig mullar com un poll. Març, marçot!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada