Tenia un neguit que no em deixava dormir. No sabia què em passava i voltes i voltes entre els llençols pensant : voto a brios!, una mena de des ubicació sentimental em rosegava l'esperit. Des d'ahir tot ha passat, ja estic tranquil·la. Lluny queden els dubtes, lluny els milers, molts, no sé ni quiero acordarme, de calerons que han alimentat un exèrcit de forenses, arqueòlegs, arxivers, antropòlegs i altres tuti quanti, durant uns mesos, cerca que cerca per Les Trinitàries de los madriles i al final la certesa incerta que entre els ossos de disset persones uns quants corresponen a don Miguel, el nostre amic Cervantes que ens trobava tan cortesos, albergants d'estrangers, hospitalaris amb els pobres, patriotes dels valents, revenjadors dels ofesos i amics de fermes amistats i que, a sobre vivim en lloc de bellesa única. Després de tot això potser podríem deixar de banda el nostre inveterat pragmatisme català i la meva particular falta d'interès necrològic, i apuntar-nos a la creuada cervantina que s'avicina i que tan acuradament prepara l'Ajuntament de la Villa i Corte. El tenir les nits assegurades bé val algun esforç, o no? I repeteixo: Voto a brios! malandrines.
Pues ahora habrá que saber a dónde depositan, estos malandrines, la media docena de huesos que han encontrado. Imagino que se celebrará un Consejo de Ministros extraordinario, para decidirlo. Yo sujeriría que ordenadamente y bien puestos en una cajita, sean guardads en la Biblioteca Nacional, en la estantería "C" o bien en la sede del PP ya que ha sido el gran artífice de tamaño logro. Aunque no era de esperar menos, con ese gran ministro de cultura que tienen. ¡Ai senyor! Y yo con esos pelos!!!
ResponElimina