Ha,Ha, el Rafel, guanyador com sempre (i no em crec que la resta no sabessiu també la solució) m'ha fet riure comentant que des de petit havia sentit a dir que el punt més alt de Barcelona etc, etc (vegeu la contesta a l'enigma). I he rigut imaginant els nostres rebesavis dels rebesavis dels rebesavis explicant això mateix als seus nets i arribant a nosaltres. És clar que al nostre torn, encara que intentem també transmetre-ho, em temo que els nostres nets o besnets coneixeran millor can Conesa pels bocates meravellosos que no pas el temple d'August. Però vaja, espero que encara puguin passejar per les mateixes pedres que nosaltres i festejar i sentir-se part d'alguna cosa tan llunyana i tan propera com nosaltres ens hi hem sentit. I, a continuació, anar a can Conesa a fer unes birres i menjar un deliciós i antiqüat biquini encara que no sàpiguen a què ve aquest nom tan exòtic per ells.
Aprofito per dir que me'n vaig a Saifores fins dimecres i no podré escriure res al bloc. La única manera de connectar Internet és instal·lar-me al jardí i ara fa massa fred i és complicat. Fins la tornada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada