L'arpa i les seves vibracions, 377

MUSEU DE LA MÚSICA

Fa tres cursos que un grup estudiem amb la Mª Dolors, la nostra professora,  la Història de la música, classes disteses en que combina una part escrita en apunts de les diferents èpoques, amb l'escolta de fragments de música, i els respectius comentaris.

Aquesta setmana  hem visitat el Museu amb ella de guia. Res a veure amb l'antic situat a la Diagonal. L'actual és dins el recinte de l'espai de l'Auditori, còmode de visitar, el terra i parets folrades d'un color vermell granat molt agradable a la vista, tots els instruments etiquetats. La llum adequada per veure tots els espais sense molèsties oculars.

Actualment exposa una col·lecció de prop de 500 instruments i documents musicals. La visita comença en el bosc sonor, on els instruments expliquen els elements comuns a totes les musiques del planeta: la melodia, el ritme i el timbre.

Un violoncel s'exposa al costat d'un sarangui de l'Índia, un rebab al costat d'un violí, i una gralla al costat d'un shakuhachi del Japó. Anem de sorpresa en sorpresa al mateix temps que coneixem alguns d'aquests instruments mai vistos abans.

Entre les peces emblemàtiques  la col·lecció de guitarres histò riques és extraordinària i se la considera la millor del món. I la Sala de Teclats mostra tres joies úniques del barroc que han estat restaurades per tornar a sonar: el clavicèmbal Zell (1737), el claviorgue Hauslalb ( c.1600) i l'orgue Pérez Molero (1719).

Desprès, a traves d'audiovisuals projectats a les parets, viatgem per les músiques de l'edat mitjana i el Renaixement fins al barroc, el classicisme, el Romanticisme, la industria del so del segle XIX i els nous estils del segle XX, per acabar en els instruments d'altres cultures i geografies.

Al finalitzar la visita entrem a la Sala d'Interactius, on un grup de nens tenen l'oportunitat de tocar instruments i provar maquetes, entre rialles i complicitats. Jo em faig una foto tocant una arpa, com no podia ser menys.