El cineasta, protagonista, director, guionista i factotum és, naturalment, Orson Wells. I la pel·lícula de referència Campanadas a medianoche basada en Shakespeare en la qual Welles és Falstaff, aventurer, i figura de pillastre, gandul, manefla i vividor, en temps del rei d'Anglaterra Enric IV.
El mateix Welles deia que aquesta era la seva millor obra.
Explica l'amistat entre dos homes molt diferents: el príncep destinat a ser el rei i ell, el pillastre, enfrontats pel destí i pels dubtes sobre si mateixos.
A mi m'agrada molt aquesta pel·lícula, així com Becket o l'honor de Deu ( basada aquesta en una obra de Jean Anouil, dirigida per Peter Glanville) perquè en les dues hi ha aquesta mateixa dicotomía : la persona i el personatge.
Campanades es va rodar amb molt pocs mitjans i gairebé tota a Espanya : a la Casa de Campo de Madrid, les muralles d'Àvila, el castell de Cardona etc...
Durant molts anys va ser difícil de visionar per problemes de censura. Ara es pot veure tranquil·lament per You Tube, simplement escrivint el nom i You tube. Està sencera, encara que és clar no és el mateix que veure-la en gran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada