Diumenge: calçotada familiar gairebé al complet (31 de 37)
El cel emboirat però els ànims en alça. Inclús el sol es va animar i a la sobretaula va fer una tímida aparició. No sé què passa però quan arriba aquest temps i sense adonar-nos-en sentim una mena de neguit que és simplement ganes de calçots. Deu estar a l'aire. Resulta una mena de posada a punt de la fraternitat, un tallar momentàniament amb les preocupacions solitàries i un relligar amb essències de passat que segurament ens projecten amb més força al futur. Que per molts anys seguim fent semblants obres, amb els mateixos manobres i si pot ser, amb els que han faltat.
el més petit de tots a l'hora de les postres; diria que també ell estava content.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada