dilluns, 6 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA


LA GRÀCIA DE GRÀCIA

Ahir va tocar, de nou, Gràcia. L’excusa va ser veure les obres als balcons de què ens parlava la Maria Teresa.

A mi, Gràcia em fa gràcia perquè és un compendi de tota l’arquitectura nostra. Encara allí s’hi poden trobar casetes directament sorgides de l’època rural i també grans masies; d’altres, menestrals d’ínfima estructura que actualment van molt buscades per rehabilitar-les, cases sense pretensions i cases amb ínfules, una mica de tot “como en botica” que diuen els castellans i que podríem traduir com a la vinya del senyor. Però les que més nombroses són les cases d’últims del segle XIX i a la ratlla del XX, quan Gràcia es va annexionar a Barcelona i els negocis florien com mai. Cases ben fetes, de l’època en que els oficis eren cosa molt sèria i en les que els petits detalls són potser el més interessant: petits finestrals de servei fets amb maons, ferros de corriola (d’aquests un dia us en parlaré en detall perquè és un tema que m’interessa molt), portes massisses, poms i panys, acabaments, ràfecs, aplicacions en ceràmica etc. I després la bogeria del Modernisme, amb les seves corbes desbordades, floritures, ferros forjats, jardineres, volutes etc. També hi ha una bona mostra dels anys vint i trenta molt més simples, amb decoracions geomètriques i poca ornamentació o, si n’hi ha és molt geomètrica o sòbria. Tots els estils apareixen com en cercles concèntric d’un llac quan hi tires una pedra: el nucli més central és el més interessant, i a mida que els carrers es dispersen tot es va dil·luint fins a arribar a la desangelada modernitat. De tot això vaig anar trobant i rumiant, ahir a la meva passejada. Ara us en faig un petit tast clicant a la foto de portada.

2 comentaris:

  1. He disfrutat amb el teu recorregut, en especial al veure la data del 1901 de la casa que va fer construir l'avi Pere i , on visc jo al carrer d'Asturies. Demà em tocarà trepitjar carrer i veure detalls, casi? tots coneguts, però no?, el que m'ha despittat més ha sigut la placa metàlica de la plaça de la Colometa... on és? M'hagués fet il·lusió acompanyar-te pel meu barri.

    ResponElimina
  2. Això està fet, no hi ha dos sense tres, però no sé si t'agradarà anar amb una que fa coses estranyes pels carrers on et coneixen. Per mi, encantada.
    Ah! no has conegut la foto de portada de l'album? Pensa i mira, sobretot quan surtis de casa. Sembla un altre enigma, oi?

    ResponElimina