L'ENIGMA DEL DIVENDRES I ALTRES COSES

foto feta amb el telèfon a falta de la màquina

Evidentment vaig trobar coses per veure: la més interessant l'exposició del CCCB de Sebald. En realitat poca cosa hi ha d'ell però sí de molts dels artistes que amb ell d'una manera o d'altra s'hi van relacionar. Els que vareu fer el curs a La Central amb en Jordi Carrión segur que sabeu alguna cosa d'aquest escriptor perquè l'ha estudiat intensament i d'aquesta exposició n'és el comissari. Recordeu que ens va fer llegir Asuterlitz. D'aquestes coses d'altres artistes em va interessar molt un video sobre unes fotògrafes americanes de començos del s. passat sobre la mansió que es va fer construir Charles Deering el filàntrop i mecenes (sí, el del Maricel de Sitges) als manglars de Miami. Inenarrable! Em caldria un dia sencer per a explicar-vos-la però per això sol ja val la pena de veure l'exposició a la qual ens conviden  aquestes papallones que recobreixen les parets del vestíbul i l'entrada ,

I no és l'únic que vaig veure, que el carrer dóna molt de si.

I entre les coses vistes aquesta casa amb uns esgrafiats singulars pel seu color ben diferent dels habituals. Em sabrieu dir on és? Segur que l'heu vista centenars de vegades. 

LA TRESCA I LA VERDESCA

Avui m'he despertat amb la clara sensació que el món és molt gran i el temps petit. Fent ús del que ahir revindicava me'n vaig a veure'n un trosset. Si trobo alguna cosa especial (segur que sí), ja us ho explicaré. Però no hi haurà fotos perquè em vaig descuidar la màquina a Saifores i no sé quan hi tornaré. By, by

LA TRESCA I LA VERDESCA

Un advertiment: mireu avui el Google dedicat a Saul Bass, un dels més grans grafistes del nostre temps. Les seves creacions pels cartells de cinema han format part del nostre panorama visual durant tota la nostra vida més o menys jove i adulta. No us ho perdeu.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Per aquelles coses de la vida tinc un nou telèfon mòbil (amb el mateix número per allò de la portabilitat). Mal m'està el dir-ho però és intel·lígentíssim, molt més que jo. Com que encara no em coneix gaire, de tant en tant fa rebequeries; li poso el dit a sobre i m'envia a la porra, li repasso les icones i es posa a córrer, espantat, li faig manyagueries i m'amaga espais... És molt, molt sensible i juganer, només que el toqui una mica salta alegrement de plana en plana i em dona la sorpresa de revelar-me espais desconeguts. A vegades, ho confesso amb vergonya, ens les tenim i a punt estic d'enviar-lo a can taps via finestra. Ara que també em dóna alguna satisfacció quan s'ajeu als meus peus, treu la llengua i em diu amb veueta falaguera: va, toca'm les ratlletes i veuràs el que t'ensenyo. Oh, què desvergonyit, dir-me això a mi que sóc tan seriosa. Quan m'enfado, o ho faig veure, el poso en silenci i encara no s'ha rebel·lat i m'ha trucat a mitja pel·lícula al cinema. És com els nens, li has d'anar trobant el punt sense presses i amb amor, molt amor. Em sembla que m'està canviant el caràcter perquè els meus dits ara toquen amb una suavitat desacostumada i segons  quina musiqueta m'envia he de fer esforços per tornar en mi i fer tot allò que he de fer per trobar una veu amiga a no sé quina banda d'allò que abans en dèiem éter. Crec però, que comencem a entendre'ns. No em trobeu més assenyada i serena?

LA TRESCA I LA VERDESCA

El que aprenem els divendres.

Pujant pel carrer de Comptal des de la Via Laietana, hi ha un carreró de nom preciós: Espolsa-sacs. A l'entrada, una placa ens explica la història del nom. No cal que us l'expliqui jo. 

Les flors eren d'una floristeria al costat del carrer. 

LA TRESCA I LA VERDESCA

 Només hi ha dos tipus de persones,. La majoria corre al darrere d'ombres. I una petita minoria, una entre un milió, abandona tots els desitjos i no demana res. De cop, ho troba tot a dins seu mateix.
Espero que la meva noguera m'ajudi.

A que no ho sabíeu?

Buffalo Bill, a fi d'explotar la seva fama va muntar un espectacle propi:el "Buffalo Bill's Wild West Show amb el qual va recórrer Estats Units i Europa a finals del segle XIX.

A Espanya només va anar a Barcelona, concretament el 18 de desembre de 1889, Va muntar el seu xou en un gran descampat entre els carrers Aribau i Muntaner, per sota de la Diagonal. Durant cinc setmanes, va oferir, per una pesseta, el seu espectacle d'indis i cowboys. La visita de Buffalo Bill a Barcelona ha generat una sèrie d'històries apòcrifes al llarg dels anys: la desaparició de nenes suposadament raptades i menjades pels indis o la mort per còlera d' un grup d'indis.

Sembla que les representacions no van tenir l'èxit esperat a causa de la pluja i la grip. L'espectacle era a l'aire lliure i el fet que plogués, va deslluir el xou. D'altra banda, en aquell moment es va declarar una epidèmia de grip, que va matar molta gent, i l'Ajuntament va desaconsellar les aglomeracions.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquesta entrada la deixo proparada perquè avui me'n vaig amb el Marti a Mallorca al viatge iniciàtic dels deu anys amb l'àvia, a treure una mica el nas pel món. Quan em recuperi ja us ho explicaré.

 Recordeu que en una entrada del blog us vaig parlar dels artistes que amb la seva creativitat modifiquen els carrers? Doncs ara, un d'ells, en Clet Abraham, va ser a Barcelona fa poc i és clar es va sentir temptat d'escampar el seu art per la nostra realitat modificant 200 senyals de tràfic. No cal dir que penso sortir de cacera ràpidament a veure què pesco pel Gòtic, Poble nou, el Raval .

   Però no és l'únic. De tant en quant en un racó insospitat algú ha penjat una poesia, un dibuix, un cor de fang cru que amb la pluja es torna llàgrima. Alguns signen o posen una adreça de correu, però la majoria són anònims.

 En Jordi  Barceloneta,  un jubilat a qui el metge va recomanar que caminés, pas a pas ha anat descobrint moltes d'aquestes petites mostres d'art o de sensibilitat i ara organitza safaris  amb grups de vint persones per descobrir i fotografiar aquestes petites grans mostres de creativitat.  Ja trigo massa, adéu.

Com a exercici de divendres us animo a descobrir alguna cosa insòlita al vostre barri. Segur que n'hi han, només cal mirar.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Seguint amb el tema de l'altra dia ... Segur que tots coneixeu l'antiga fàbrica Myrurgia, al carrer de Mallorca. L'any 64, allí s'hi va produir un incendi que diuen que va ser el pitjor que mai s'ha vist a Barcelona.  Per sort va ser un diumenge i això va fer que no s'hi produïssin víctimes encara que sí quaranta bombers intoxicats. Hi va haver moments de molt perill, quan es temia que el foc arribés a uns grans dipòsits d'alcohol i també perquè el carrer Nàpols és molt inclinat i el foc podia baixar incendiant altres cases dels costats. Hi van anar tots els bombers de Barcelona, tots els torns i inclús els que estaven de vacances. Es veu que durant dies, tot el barri era una barreja de pudor de socarrim barrejat amb perfum.  

La Myirurgia es va instal·lar en un edifici molt Art Decó, de l'arquitecte Antoni Puig Gairalt.  la porta d'entrada i un fris en tres parts a la façana, són els motius decoratius més interessants. Aquest fris és obra de l'escultor madrileny Resti (Restituto Martín Cano).

Esteve Monegal, el fundador de Myrurgia era escultor i es va preocupar sempre en dotar els productes de la seva fàbrica, d'una imatge molt del seu temps. Però això és una altra història i l'explicaré un altre dia.

LA TRESCA I LA VERDESCA

TOCANT CAMPANES

Ahir vaig llegir que arreglaran les voltes cobertes dels voltants de Santa Maria del Mar i m’ha faltat temps per anar a revisitar-les abans no hi facin algun nyap. El dia assolellat acompanyava i m’he passejat a pleret. Aquests barris nostres, tan barris, tan “embotigats” però que malgrat tot conserven gran part del seu encant, m’ajuden a reconciliar-me amb la ciutat que en tants moments se m’ha fet desconeguda. He vist totes les voltes i els carrerons de noms tan fantàstics com la volta d' en Dusay i la de les formatgeries, pou de l'estanc, carrer dels ases, plaça de les olles, carrer de la vidrería, volta dels tamborets, volta de'n Bufanalla, carrer de les dames... i finalment he recalat i mai no me'n canso, a Santa Maria del Mar. I allí, quina troballa: les campanes, que normalment són a la torre, és clar, eren a peu de terra, al costat de l’Altar Major i les he pogut veure i tocar. N'han restaurat els jous i estan pendents de tornar-les a lloc, però aprofiten l’avinentesa per tenir-les a la vista uns dies i demanar uns calerons que ajudin a les despeses. No cal dir que he parlat amb els operaris (els savis arquitectes feien ranxo a part) que m’han donat tota mena d'explicacions. Una de les fotos està moguda però és del moment que traslladaven la grossa i amb les presses no ho he fet prou bé.

Estic fent col·lecció de matins interessantíssims i ja en tinc una bona col·lecció.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Mataró , de la indústria tèxtil al TecnoCampus

Una trescada molt interessant.

Un recorregut en el que anem descobrint la industrialització a Mataró, algunes fàbriques emblemàtiques, el futur Museu Vilaseca i acabem amb el Parc científic i la nova aposta econòmica de la ciutat. De pas descobrim la importància del moviment obrer i el cooperativisme.

Com en tants pobles de la nostra terra, la indústria tèxtil, aquí  especialitzada en el gènere de punt, explica no solament la puixança econòmica i social dels segles passats, sinó també com va ser, i continua sent, el motor del progrés i l’esperança d’un futur molt prometedor.

Cal fer esment especial de la nau Gaudí, actualment contenidor de la col·lecció Bassat d’obres d’art, que és com una barca capgirada, immensa, construïda per Antoni Gaudí per instal·la la blanqueria de la cooperativa. Constitueix una imaginativa i econòmica realització en materials (bàsicament fusta) i una solució constructiva, tradicional de les drassanes del Maresme.

També la Fundació Vilaseca amb l’exhaustiva col·lecció de màquines i atuells que s’utilitzaven en la confecció del gènere de punt, totes elles en perfecte estat de funcionament gràcies a la voluntat d’antics treballadors que les han recuperat. Espera la instal·lació definitiva en la nau Marfà, ja restaurada i a punt però que la crisi actual té en stand by.

I finalment, visita al TecnoCampus on s’han agrupat les indústries de la innovació. En primer lloc la Universitat tecnològica. Al seu costat les indústries en proves, uns espais que prèvia rigorosa selecció, poden instal·lar-s’hi durant un periode de temps (uns tres anys), empreses “en prova” com si diguéssim. I també els laboratoris d’investigació on es duen a terme els més avançats projectes relacionats amb la indústria del gènere de punt. És impossible recordar tot el que ens han explicat però estan treballant en els teixits intel·ligents que poden esclafar, il·luminar, dur sensors etc... per a funcions molt diverses. Ha estat interessantíssim. Els podies fer les més rares preguntes i no s’estranyaven de res. Una glòria!

Hem vist que a Mataró ens queden encara tants aspectes a conèixer i coses a veure que potser hauríem de llogar un pis allí i quedar-nos una temporadeta per anar-ho seguint tot.

 El primer de desembre fem visita al triangle del modernisme: Mataró, Canet, Argentona. Ja us ho explicaré.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Quina temporada! Sembla que vulgui descobrir el Modernisme en aquestes alçades. Ahir, visita a una magnífica casa : can Berenguer, o can Clapés, al carrer Diputació. Era la casa d'uns importants burgesos del ram del teixit, els Berenguer, construida  l'any 1907 pels arquitectes Bonaventura i Joaquim Bassegoda i Amigó.  Està perfectament conservada i més perfectament encara, restaurada i vigilada. El principal és ara la seu d'una empresa i cada sis mesos tenen l'obligació de fer-hi una repassada per si s'ha produït algun desperfecte. Bé, fets més que paraules, ja la veureu a les fotos que, per suposat no fan honor a la magnificència. La meva no és sinó una camereta i la casa mereix més.  Tot i ser una joia modernista, les estances estan moblades en moderníssim, amb mobles de disseny avançat i quadres a les parets d'autors contemporanis de molta qualitat. 

A la sortida, visita a l'exposició d'escultures de Pablo Palazuelo  a la Fundació Godia. Molt interessant, no solament per les obres en si, sinó perquè allí es veu com, en el seu cas, dibuix, paper retallat i plegat consituiren l'arrel del seu pensament plàstic. Les seves escultures sembla que vulguin escapar-se del volum que les conté i posar-se a volar, convertint-se, tal com ell volia, en columnes, portes, aixoplucs, laberints... 

LA TRESCA I LA VERDESCA

Cliqueu aquí
Son paraules més enllà de la nostra comprensió. Bellíssims arabescs amb un significat desconegut que podem imaginar com a pau, amor, somriure, saviesa, equilibri, serenitat, comprensió, ajut...
Si es pogués trobar una paraula que tingués aquest significat global. Si es pogués fer un eslògan amb tanta bellesa, Si pogués ser veritat... I perquè no?

LA TRESCA I LA VERDESCA

  2012-10-27 Open House 1

(Nova versió perquè no sé què he fet pero m'he carregat l'anterior)

L'Open House, que com el seu nom indica és una jornada de portes obertes m'invita a treure el nas en algun dels 155 edificis de la ciutat que avui se'ns posen a l'abast. Primerament me'n vaig a veure un palau, El Palau Mornau, al carrer Ample que tot l'any passat em cridava l'atenció  per les obres que s'hi feien. Ara hi han instal·lat el Museu del cànem, en totes les seves vessants, A mi el que m'interessava era el lloc, un palau del segle XV que després de les successives transformacions al llarg dels segles, ara és una casa modernista tal com podeu veure a les fotos. Però, és clar m'he hagut d'empassar tot el contingut. Vaja per sort ha estat un empassar visual perquè hagués quedat una mica tocada. El cànem ha tingut al llarg dels segles i diferents cultures, una vessant pràctica, de confecció de cordes, robes, veles de barco etc, molt important i també, en la versió marihuana, haixís o com  en volgueu dir, una altra de cerimonial, màgico-religiosa, i també curativa. En fi. ja m'enteneu. Curiosa visita que m'ha deixat una impressió de caram, caram...

Les visites només són d'11 a 14h o sigui que surto pitant cap a un altre lloc.

LA TRESCA I LA vERDESCA

La visita a l'ecoparc va ser interessant però també una mica decebedora. La noia que ens ho explicava no tenia el grau d'entusiasme necessari per encomanar-lo. Era correcta i prou. Això afegit a un secretisme incomprensible, em fa dir això del psè. Però sí, és impressionant veure i saber la enorme quantitat de deixalles que podem arribar a generar. Allí a l'Ecoparc només arriben els residus d'orgànic i el rebuig. La resta, que és el que es pot reciclar, d'entrada va a parar a les empreses que en fan un producte posterior. primerament tota la brossa passa per unes cintes transportadores on, manualment es treu el que és evident que no hi ha de ser; d'allí, segueix camí i uns enormes electroimants estiren el ferro i un altre artefacte l'alumini dels brics, el paper de plata etc. Després la resta se'n va al digestador un enorme dipòsit amb aigua que dissol molts dels productes i separa les sorres o, vidres o altres que podrien fer malbé la maquinària. En aquest procés el que desprenen  és gas metà i altres que serveix pel funcionament del mateix procés i també es ven un cop transformat en electricitat. L'aigua aquesta també es neteja i es torna a fer servir ( increïble, després d'haver vist com surt, en forma de llot negre i fastigós) i molts del residu serveixen per a fer compost i material que, barrejat a ciment serveix com a enduridor en la construcció (d'això se'n diu rebliment de sols). Finalment el que resta entra en un tub tan gran com la torre Agbar i llarg que no s'acaba i allí, amb aire, volta i volta i fermenta desfent les fibres més fortes o gruixudes i s'acaba de descompondre per acció dels bacteris. La resta última és la que va a l'abocador. Ah i si bé les ampolles i envaso de plàstic es reciclen, les bosses i els trossets de film etc... no es poden reciclar.

Com sempre em va fastidiar que no deixin fer fotografies. Ni que fos la NASA! La pudor sí que és grandiosa. Malgrat haver-me canviat tota la roba i les sabates, tot el dia vaig tenir l'olor al cervell i molt mal de cap. Vam acabar, tots, tenint la impressió que 1-hi ha molt mala educació ecològica, en general i 2,que mentre els envasos estiguin a l'ordre del dia, i les autoritats no s'hi posin, tot són draps calents i prou.
Només he pogut posar una foto treta d'Internet perquè totes tenen el mateix nom i no és possible agafar-ne més d'una. En aquesta es pot veure tres astronautes en missió espaial de destriatge manual.

LA TRESCA I LA VERDESCA

La més bella, dansa.

És un quart d'una de la matinada i en algun lloc llunyà sona el na nara, na nara, voluptuós i lent, que acompanya sempre l'entrada en escena de la més esperada, la bella enttre les belles.  Venus comença la seva dansa entre el sol i la terra per encisar qui la sàpiga mirar. El seu pas és lent, d'una sensualitat aguda i llunyana. Impotents i amb anhel voldríem que una mica, només una mica de la seva llum caigués sobre nosaltres. Somni impossible com tots els bons somnis eròtics. Ara i sempre més quan torni per uns altres, aquesta llum serà tan sols, la nostra fortalesa que balla travessant el sol només per una nit, amb una força infinita.

LA TRESCA I LA VERDESCA

Ötzi

 La troballa

L'any 1991, una parella d'excursionistes, troben en un coll dels Alps del Tirol, el cadàver d'un home sota el gel.

Així comença la primera novel·la negra de la història. Una història real i apassionant que de mica en mica es va desvetllant per obra i gràcia d'arqueòlegs, metges arqueopatòlegs, naturalistes, antropòlegs i una caterva de científics de les més diverses branques que estudien aquest home que va morir per una fletxa a l'esquena fa uns cinc mil anys. 

Ötz, anomenat així perquè es va trobar a una glacera de la vall d'Ôtz. A prop seu el seu equipament: un ganivet , una magnífica destral de coure, fletxes, les sabates i el vestuari complet... evidentment assassinat, hi ha diverses teories per explicar la seva mort però cap no és determinant. Novel·la negra real. 

 Aquest descobriment em va apassionar en el seu moment i tinc un llibre que ho explica amb tot detall, però que ara, després dels detalladíssims estudis que s'han fet i es continuen fent ja no és ni de bon tros el que se sap. Es coneix els últims aliments que va menjar, les malalties que va patir al llarg de la seva vida i el seu aspecte antropomòrfic. Tot això ajuda, no sols a conèixer millor aquest cas sinó que és el paradigma de la vida del seu temps. 

Al Museu Arqueològic  hi ha una exposició amb rèpliques dels materials trobats i unes magnífiques explicacions i punts interactius que ens deixen veure, per exemple, amb connexió directa l'autèntic Ötzi que és en una càmera frigorífica especial al Museu del Tirol del Sud. I també uns espais d'experimentació cientifica on a través de microscopis pots "investigar" l'anàlisi de les dents, analitzar els ossos per saber-ne l'edat , quins mètodes s'empren per determinar el sexe etc i un reportatge magnífic. 

Si us agrada algun d'aquest aspectes, aneu-la a veure. És interessantíssima. 

Reconstrucció del seu aspecte real

R

LA TRESCA I L verdesca

 Monestir de Santa Cecília a Montserrat.

Nosaltres que ja som grandets recordem quan el Saló del Tinell i tot el que l'envolta va ser restaurat i obert al públic. I què hi té a veure la foto amb això ? Doncs si ens remuntem al segle XIII, una neboda de Santa Clara, l'amiga de S. Francesc d'Asís va venir a Barcelona a fundar un convent del seu orde. Va estar situat on actualment hi ha el Parc de la Ciutadella. D'allí van sortir-ne 14 monges que van anar a fundar el monestir de Pedralbes. Quan Felip cinquè va venir a fer de les seves es va carregar el convent de la Ciutadella però perquè no fos dit cedí un trosset del Palau Reial Major (Museu Marés, Museu d'Història...) on s'hi va construir un annex perquè hi visquessin les monges.  Després de la Guerra Civil, l'Ajuntament el va comprar per 900.000 pts i finalment les monges que havien anat d'Herodes a Pilats van acabar amb les benetes de Montserrat. 

L'espai del Palau Reial, màgia potàgia, va desaparèixer i el Saló i el Palau es van obrir al públic.

com era abans de la màgia potàgia

Com er

LA TRESCA I LA VERDESCA

Oi que alguna vegada heu trobat una cara o una semblança en un objecte inesperat? Doncs hi ha uns bojos de la fotografia que les busquen i les comparteixen a la xarxa. Us envio unes quantes per animar-vos a que en trobeu .

Ës l'interès de les petites coses que en una mirada perspicaç troben un significat inesperat.

LA TRESCA I LA VERDESCA

No sé què és pitjor, si patir perquè fas tard o per massa d'hora i no trobar ningú que et confirmi que sí, que allí és el punt de trobada. Això és el que m'ha passat però he decidit tirar al dret i anar directe a Mercabarna  on finalment ens trobem tot el grup. A l'autobús vaig paint la frustració de saber que no deixen fer fotos però observo la variada  "fauna" humana amb emocions contradictòries. 

La visita, interessantíssima. Ens han dut a la recepció on en una maqueta hem pogut fer-nos càrrec de la seva complexitat i enormitat. Són 90 hectàrees de terreny. No hi ha edificis alts perquè està construït sobre el delta del Llobregat i no els fonaments són molt dificultosos i cars. Està molt ben situat entre l'aeroport, el ferrocarril de mercaderies, el port de contenidors i nusos viaris que el fan un dels principals centres europeus de distribbució de productes frescos, tan autòctons con vinguts d'altres països.  

M. concentra els mercats majoristes de la ciutat. O sigui que als pavellons hi ha parades com en un mercat però tot són majoristes (uns 900). Cosa curiosa, cadascú marca el preu que vol i en funció de la demanda el puja o el baixa. En uns altres espais es troba l'escorxador, el mercat central del peix, i la zona d'activitats complementàries (congelats, aliments preparats a punt de coure (les platetes dels supers i mercats). Més 24 restaurants de diferents tipus, una guarderia, serveis mèdics, farmàcia, laboratoris de control, empreses d'embalatge, tallers mecànics, missatgeria, assessories, ferreteria, frigorífics, transportistes... i 9.000 places de pàrquing. També hi ha un enorme magatzem del Banc dels aliments on van a parar els que tenen pocs dies per que caduquin o que no val la pena guardar però estan en perfecte estat. El mercat de la flor tallada, les plantes i els complements, ara és en un altre espai al costat de l'aeroport.

Tot plegat és un formiguer gegant que sempre és en marxa ja que uns funcionen a la nit, com ara el del peix, o de dia, segons.

Hem visitat el pavelló de les verdures i fruites, la fruita exòtica, les cooperatives agràries . Tot era tan ben posat, tan nou, tan perfecte que era una delícia. I si la vista es regalava, l'olfacte també; veritables mates de julivert, cilantre, porro, cebes, maduixes i maduixons... Hem sortit amb una gana!

Després he dinat amb la meva amiga Pirula i a continuació me n'he anat a la Filmoteca i he vist Yo soy la Juani, del Bigas Luna. Bon dia, no?