dilluns, 13 de juny de 2011

L'ARPA I LES SEVES VIBRACIONS 110

Amb el bon temps les audicions d’hivern de l’Auditori s’han acabat, caldrà esperar la nova programació del setembre. Ja he renovat l’abonament, enguany per la crisi han fet una retallada, dos concerts menys, (han passat de dotze a deu) i un petit augment de preu. Tot i això estan convidats prestigiosos músics i directors estrangers. El programa és atractiu.

Avui és la tercera vegada que al Bloc us parlo de Mahler, donat que ha sigut l’any dedicat a la seva obra. La Simfonia núm. 3 va ser la triada per l’acomiadament de la temporada i, va deixar-nos un bon record. Sota la direcció del director actual Pablo González, actuaren l’orquestra al total, a més de la mezzosoprano Christiane Stotijin, el Cor Madrigal femení i el cor Vivaldi – Petits Cantors de Catalunya. Dalt de l’escenari no hi cabia ni un bri d’herba, ple de gom a gom de músics i cantants. Noranta dos minuts de música sense pauses per no tallar la força de la partitura.

El resum no musical ens diu que es un veritable himne a la natura, que a estones pot ser líric, poètic i expressar recolliment, i en altres hi domina la grandiositat i una gran solemnitat. En aquesta obra mestra, a més, l’autor expressa incerteses i neguits, com en ell era habitual, però, malgrat tot, acaba triomfant l’esperança amb referències religioses, tot i que hi domini un esperit profundament humà. De la natura que es desvetlla a l’elevació vers les altures, del món terrenal al cel, hi ha tota una experiència espiritual i musical inoblidable.

Us recomano la seva audició en disc o CD si us agrada Mahler, sinó podeu fer l’experiència de sentir-ne uns compassos. Comença amb “El despertar de Pan”, vuit trompes a l’uníson inicien una crida per despertar-lo...segueix amb “El que m’expliquen les flors”, on els instruments de vent de metall són protagonistes i un brillant final de percussió.... “El que m’explica l’home” on entra la solista amb un text d’un poema d’Així parlà Zarathustra... “El que m’expliquen els àngels” per a cor de nens, cor femení, i que incorpora quatre campanes... i acaba amb “Allò que m’explica l’amor” amb tota la força de l’orquestra sencera.

3 comentaris:

  1. Quan un comentari és personal, sentit i entusiasta sempre és contagiós i, curiosament serveix de reflexió a molts d'altres temes.

    ResponElimina
  2. Ets una bona mestre, Maria Teresa! Com una més de les teves moltissimes activitats, podries donar-nos unes classes de música clàsica, que et sembla?

    ResponElimina