Quin dia el d'aquella nit. El cinema de la tarda va ser Celda 211. Estupenda pel•lícula. Suposo que al Rafel li van xiular les orelles perquè varem esmentar molts cops els seus comentaris sobre ella. .Està ben feta, ben treballada, interessant, et deixa en estat de xoc tota l'estona, et provoca la sensació de comprendre per un igual els dos bàndols, és trepidant... vaja, una joia. Varem sortir tan impressionades que ens varem haver d'anar a prendre un te per poder comentar i asserenar-nos.
Avui tinc classe amb la Meri i sí, aprofitaré per consultar-li algun dels detalls del bloc que no acabo de veure clars. No puc sortir de casa perquè han de venir a peritar-me els dany del “sinistre”(ai, ai, quin nom) de l'altre dia. Ara, però ja em puc dutxar i tinc la calefacció engegada. Una altra cosa serà que tot sigui a lloc i el que em costarà la broma malgrat l’assegurança. He d’aplicar el meu optimisme habitual i pensar com el meu germà que diu que els problemes de diners sempre acaben solucionant-se perquè qui ha de cobrar està disposat a qualsevol arreglo per tal d’arribar a fer-ho. Bé, sense comentaris.
Avui tinc classe amb la Meri i sí, aprofitaré per consultar-li algun dels detalls del bloc que no acabo de veure clars. No puc sortir de casa perquè han de venir a peritar-me els dany del “sinistre”(ai, ai, quin nom) de l'altre dia. Ara, però ja em puc dutxar i tinc la calefacció engegada. Una altra cosa serà que tot sigui a lloc i el que em costarà la broma malgrat l’assegurança. He d’aplicar el meu optimisme habitual i pensar com el meu germà que diu que els problemes de diners sempre acaben solucionant-se perquè qui ha de cobrar està disposat a qualsevol arreglo per tal d’arribar a fer-ho. Bé, sense comentaris.
- A La Vanguàrdia, un article interessant sobre el gen que va crear el llenguatge. S’ha de llegir amb calma.
- Un banc recollirà teixits per curar nens. Es pot ser donant de moltes coses (al morir). Perquè no ens fem donants del cos sencer? Ja sé, ja entenc les reticències però si ho pensem bé...
- Seguiu escoltant Milles enllaunat ja que altra cosa no podem fer. Almenys durant aquesta setmana.
- Lluís Permanyer fa un article sobre l'estació de Catalunya del Tren de Sarrià, tan lligat a la meva (nostra) vida.
- A la 1'25 (de la nit), al 33 Cànon (documental) El senyor Andrews i la seva esposa, de Gainsborough i El naixement de Venus, de Boticelli. Aquesta secció acostuma a estar molt bé encara que provoqui estupidesa matutina.
- A la Contra entrevisten a Valentina Chemberdjí, una rusa que viu aquí que de petita vivia a “la casa de la música” a Rússia. Entre d'altres coses explica que allí es varen construir moltes cases de profesions, o sigui la dels escriptors, des actors, dels arquitectes etc. Podia ser força estimulant però també “un conyàs” no us sembla? Jo, personalment m'estimo més viure a casa meva i trobar-me amb qui sigui però no acabar odiant-los pels problemes de comvivència. Aquesta senyora explica horrors d’aquells anys a Rússia i acaba dient que a Moscú ara, totes les aspiracions es centren en fer-se ric i que, la veritat, s'avorreixen molt. No hi ha bé que per mal no es canviï, oi?
- Distància i literatura. Conferència i taula rodona amb diversos escriptors (Maria Barbal,Manal Al Sheikh etc) i a continuació vetllada teatral amb lectura de fragments de la seva obra. Espai Mallorca-, Carme 55 a les 19h.
- El Cortazar més desconegut. Biblioteca Bonnemaison, S. Pere més baix , 7 (19'30)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada