(La imatge no és meva però des de casa es veia exactament així)
Vareu veure bé l'eclipsi de lluna d'ahir nit? Des de la terrassa de casa es veia perfecte. Semblava talment una finestra oberta al cel amb la lluna vermellosa al centre de la imatge, amagant-se i tornant a sortir.
En un dia com el d'ahir amb tants esdeveniments desagradables, el poder passar un parell d'hores ben bones entrant i sortint per a fer el seguiment va ser un contrapunt poètic interessant.
La Malole recordarà, com jo, quan el nostre germà Jose va fer els cinquanta anys i entre tots li vam regalar un telescopi perquè observés el cel des de Tejadillos, un lloc sense contaminació ni lumínica ni de l'altre. El cel d'allà és d'aquells dels que no es veuen habitualment. Un petit turó dit "las crucetas" (i que la nostra neboda anomenava "las croquetas" quan era petita) era el lloc d'observació perfecte. Aquest any, ell ho haurà vist des d'un lloc privilegiat.
Des de casa es veia exactament igual, a mí el que em fa més gràcia es que van dir que passarien moltissims anys fins que es tornes a veure un eclipsi com aquest. Privilegiats!!!
ResponElimina(Un record pel meu germanet)
Del balcó de casa casi a peu de carrer no és veia res.Els que toqueu el cel teniu ventatges.
ResponEliminaJo, que el volia veure, res de res, no per la contaminació lumínica sinó per les boires i no sé què a les capes superiors, tal com explicava el Tomàs Molina. Potser si hagués tingut llotja, en algun moment hauria vist alguna cosa. El que sí era anguniós era la foscor i la diferència quan va acabar l'eclipsi.
ResponElimina