dimecres, 22 de juny del 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA


Després de trenta anys de dilacions i tirar pilotes fora, sembla que els diversos partits al poder han començat a pensar que s'hauria de canviar la llei electoral. Encara que només fos per això ja val la pena el 15M. Però la cosa no quedarà aquí i esperem que altres "petits detalls" es vagin destapant.
No sé si l'estiu que ja és aquí serà bo o dolent. D'una banda el bon temps fa que el ser al carrer sigui més fàcil però la sorra i el mar sempre han estat aliats de la disbauxa.
Com nosaltres, almenys jo, el 15M es belluga entre el convenciment i la prudència que vindria a ser una variant de la rauxa i el seny. La rauxa de l'evidència i la raó, i el seny del possibilisme i l'ordre. Entre tant, llegir el diari (o escoltar la ràdio o veure la tele...) és una pujada d'adrenalina (suposo que, com el colesterol en deu haver de bona i de dolenta, que és de la qual parlo); cada dia nous casos de corrupció, d'incompetència, d'incongruència i altres.
I els mestres ? més val no meneallo. Recordo quan, entre nosaltres, mestres arravatats i utòpics déiem, convençuts, que més d'un 10% de suspensos en una classe volien dir suspens pel mestre. Ai Senyor! Criaturetes de Déu!
Fa uns dies, no sé perquè -és un dir- se'm fa difícil aquesta lectura i altres coses que normalment capten el meu interès també se'n ressenten. I al cinema tampoc no fan res especial... sic trànsit gloria mundi? o és que em faig gran? Deu ser també perquè són els últims dies que passo a la ciutat abans de retirar-me al meu castell ple de serps (aviat sortiran dels ous els productes dels fets de l'altre dia) i tinc molta feina. Allí plantaré arbres i flors i faré compost;almenys tindré la sensació de contribuir al millorament del planeta.
Espero que el viatge a Galícia també serveixi per centrar-me amb l'aportació de fòsfor i altres estimulants que du el marisc.

2 comentaris:

  1. M'agrada l'excusa del fósfor per menjar marisc!

    ResponElimina
  2. Aquesta sensació del seny i la rauxa és exactament la que tinc jo. Però, una observació, no ens estem fent grans, tenim encara moltes ilussions, i això és propi de la joventut.
    Endavant i amb el cap ben alt. Ja ens faràs una semblança de Galícia. Esperem les fotos, si mes no.

    ResponElimina