Segur que coneixeu el castell i les salines, jo era la 3ª visita com a excursionista, però la d’ahir va ser molt diferent . Catalunya té grans professionals en totes les matèries acadèmiques, que no fan soroll però donen talla al país. Com sempre sols surten a les noticies o diaris, els més rebenta i guanyaràs.
Iniciarem el recorregut del castell de la mà del historiador i arxiver municipal, Andreu Galera, en una sala la geògrafa Meritxell Gisbert ens donà a conèixer el seu llibre, Cartografia de Cardona de la Guerra de Successió a la Guerra del Francès. El Castell convertit en parador de Turisme acull trobades d’estudi, ahir degut al pont de Tots Sants era ple d’hostes, que no van dificultar la nostra visita.
Tot seguit baixarem al Parc Cultural de la Muntanya de Sal, per fer una visita guiada. Interessant i penosa la vida dels miners per extreure el clorur de sal i el clorur potàssic. Fa 18 anys es va tancar la mina per falta de rendibilitat econòmica, ara i li dona vida el turisme.
Bon dinar i a la tarda visita al Centre històric de Cardona altra vegada acompanyats per l’Andreu Galera. Per cloure un dia rodó visita al Casal de Graells (S.XIII), amb un acte presidit per l’alcalde Ferran Estruch. Acomiadament, gràcies i adhesions.
En el entonces ruinoso monasterio románico de Cardona (en septiembre de 1964 y hasta abril de 1965) se rodó el film de Orson Welles “Campanadas a medianoche” donde Welles además, interpretaba el papel del orondo y bebedor Falstaff. El film transcurre durante la Guerra de los Cien Años (ss. XIV y XV) con Enrique IV. Es una producción de Emiliano Piedra, el que fue esposo de Emma Penella, y que con este film se arruinó (aunque ya sabía que le podía pasar esto, como así sucedió). Al film le dieron la Palma de Oro en el Festival de Cannes de 1966. Intervenían además: John Gielgud, Jeanne Moreau, Margaret Rutherford, Marina Vlady, Fernando Rey y Walter Chiari. Fue rodado además en las Murallas de Ávila y la Casa de Campo de Madrid. Y se hizo un solo decorado: la posada “la Cabeza de Jabalí”, que se construyó en un garaje y que se puso a pintarlo el mismo Welles para abaratar costes.
ResponEliminaRafael
Com sempre, un plaer llegir els acurats comentaris de la Mª Teresa i les cinèfiles explicacions d'en Rafael.
ResponEliminaGràcies per l'ampliació del meu comentari amb el teu saber de cine. Ara la Canònica - Colegiata de Sant Vicenç Martir, està dignament restaurada, de dimensions gegants fou definida com el model del primer romànic català, la nau segueix buida, sols queden en els laterals els mausoleus del comte Joan Ramnon Folc I i del duc Ferran I; podria rodars'hi una altre peli. Del claustre gòtic sols en queden les despulles i la seva restauració no agrada a tothom. De nou arquitectura i cinema.
ResponEliminaCardona és d'aquells llocs que, quan hi vas, et fan pensar que no cal anar gaire lluny per trobar meravelles. I més si t'ho expliquen bé i hi vas en bona companyía.
ResponElimina