Abans d’ahir, al parlar-vos de Natàlia Gontxarova us esmentava Die Blaue Reiter, El genet blau, nom d’un petit quadre de Vassily Kandinsky. Va donar nom a l’agrupació d’una sèrie d’artistes decidits a capgirar l’art conformista i decadent europeu del moment i donar pas a noves formes expressives.
Els integrants principals varen ser: Wassily Kandinsky, Franz Marc, August Macke, Paul Klee, Gabriele Münter, Alexej von Jawlensky, Heinrich Campendonk, Albert Bloch, Natalia Goncharova, Marianne von Werefkin, Lyonel Feininger, Arnold Schoenberg, David Burliuk
Tots ells desitjaven expressar les veritats espirituals per mitjà de l’art propi. Creien en l’art modern i en la interacció de l’art visual, la música i el color amb les seves connotacions simbòliques.
El seu expressionisme inicial, de mica en mica i per influència dels cubistes, va anar derivant cap a l’abstracció.
Van organitzar dues exposicions, el 1991 i el 12 i van editar un almanac amb més de 140 reproduccions d’artistes diversos, art primitiu i popular i art dels nens, a més dels articles de fons sobre altres artistes com ara Picasso, Schoenberg, Delaunay i d’altres.
Va acabar abruptament amb la Primera Guerra Mundial ( Marc i Macke van ser assassinats). El 1914 es va publicar una reedició de l’almanac.
Tot i la seva curta durada va ser una plataforma d’influència, decisiva pel progrés de l’art modern a Europa.
Recuerdo que asistí a unas clases magistrales sobre Die Blaue Reiter que dió María Luisa Borrás, en el Instituto Italiano. Me entusiasmó como se explicaba. Y me apunté a un curso que dio después en el mismo instituto sobre historia del arte contemporáneo. Guardo un recuerdo muy grato de ella con la que conversé muchas veces al terminar la clase.
ResponElimina