La meva casa
Ahir, vaig tornar a Sant Julià, prosseguint amb les visites familiars per a constatar l’estat desastrós de la casa. Això s’està convertint en un exercici de masoquisme, o de memento mori. Sort que soc de mena optimista i almenys s’enforteix la meva experiència vital. (Sí, sí...). Aquest preàmbul és per justificar la foto. No sé què passa que no he pogut publicar l'album sencer. Ho tornaré a provar només amb les fotos. Ara que ja teniem soltura amb el bloc, resulta que falla!
No, comment , tan sols un esbatanar els ulls i parpellejar de pressa. Com sempre, la lectura del diari, a primera vista, em du a pensar que és un exercici de ciència ficció.
*Als comentaris de premsa rosa sobre el 12 d’octubre i la Casa Real, s’hi afegeix tot seguit la notícia d’un regidor de Masquefa que envesteix i li trenca la cama a un noi (acompanyat per un altre ex-regidor) per penjar a l’Ajuntamernt, una bandera espanyola “del tipus que es pot trobar als camps de futbol” amb el nom d’Espanya amb lletres grosses.
*La Carmeta, hàbil manipuladora, que tem pel seu pervindre, diu: “Soc una dona pacífica i l’exèrcit també ho és”. Exemple clar de paradoxa. Recordem també que en el seu anterior càrrec va ser la responsable d’habitatge. En aquell temps una espessa boira va cobrir el país sense deixar veure res. Tan espessa que encara dura.
*Del Putin, “xiste” fàcil. I com a cosa curiosa recordo un reportatge vist, en que la seva mare, una pagesa pobríssima de la Rússia profunda, explicava que mai no l’anava a veure ni es preocupava d’ella. Potser no era la mare veritable, perquè era difícil veure-la com a mare d’un fill de mare que és el que hauria de ser.
*Que bé no tenir Blackberry que se’ns avariï.
*La proliferació de les botigues de compra d’or seran l’alternativa a curt termini dels bancs?
*La decepció dels habitants del Hierro perquè la seva anunciada Festa Major amb focs naturals, ha estat passada per aigua.
*Els catòlics, tan contents amb”El árbol de la vida”. Ja deia jo... recordant allò de“en tiempo de los apostoles, habia unos hombres tan barbaros que se comian los pajaros debajo de los arboles.
*Si sou del tipus cocon (els que més aviat tendeixen a no sortir de casa) avui, una peli que s’ho val : Blade runner, del director Ridley Scott. Al 33 a les 22.40
*Al Festival de Sitges, proposta per recuperar les sessions dobles de cinema. M’hi apunto.
*S’ha tornat a reobrir el museu romàntic de Vilanova “Can Papiol”, era, i suposo que torna ser, una delícia intimista, una casa vuitcentista on poder somniar la vida real dels nostres no tan avantpassats del s. XIX
*Crim i càstic” a la UPC (Ramon Trias Fargas 25) a les 19h
*Una expo curiosa a l’espai Mercè Sala (Metro Diagonal) que revisa pel·lícules en que apareixen diferents mitjans de transport.
* Al Pàrquing del Maremagnum, projecció d’una peli; Ocurrió cerca de su casa, dins del cicle de Terror al Pàrking. Un consell, deixeu el cotxe a casa.
* Avui, primera sessió del Festival liliput, actes fets a locals petitíssims. Comença a les 19h, al c. Bonsuccés 12 i continuarà en diferents espais (Peritxol 1, Ferran 19 i S. Pere més Alt 31). Curiós, oi?
*Cinema asiàtic. Avui, Ningú sap res de gats perses, d'un director irani, Bahman Ghobadi, al Centre Cívic Fort Pienc a les 20h.
*I si heu sortit de juerga i voleu seure una estona, cinema a la fresca a la Rambla del Raval on s’hi projectaran curts.
Sort que he acabat amb actes lúdics perquè ja m’estava entrant aquella angoixa vital de la que parlava en Rafel.
Fantàstica la casa!
ResponElimina