LA TRESCA I LA VERDESCA

Mai no em canso d’aquesta meravella.

La “deseficiència” de Telefònica , un cop més, es palesa amb dos dies de desconnexions intermitents. Així, la feina se m’acumula i tinc la impressió que parlo en passat per explicar un present que fuig per l’èter. En primer lloc: allò que vaig dir ahir (ahir?) sobre el turisme HO RETIRO. Avui he estat per Argenteria i el Museu Picasso i he hagut d’entrar a asserenar-me una mica a Sta. Maria del Mar, també envaïda però no tant. Fotos i fotos i poc misticisme; els temps canvien. El que s’ha guanyat és que és oberta més hores.

Al Museu Picasso van tenir la poca sensibilitat d’inaugurar una exposició quan jo era a Galícia i encara no hi havia pogut anar. Devorant París, és el nom tan gràfic d’aquesta mostra. La topada d’un joveníssim Picasso, 19 anys, amb l’ambient i els artistes de la ciutat devia ser de dimensions còsmiques. Però no va trigar gaire en fer-se el mestre del “cotarro” i explossionar genialment. Quina sort la nostra de trobar-ho ja tot fet i poder-ho veure, però donaria anys de vida per haver-hi sigut en aquell moment. No us perdeu aquesta exposició que s’acaba el 16 d’octubre i ja gairebé hi som.

Ah i he anat a veure Arietty i el mundeo de los diminutos, que és una peli deliciosa. En Rafel ja ens ho va avisar. Dibuixos simples de gamma clara, molt sensible i gens sensiblera, lluny dels atabalaments disneians (no sempre, però...). La història és senzilla i molt ben portada. No us deixeu enganyar pensant que és per nens. Si voleu l’excusa aneu-hi amb nens, però segurament us agradarà més a vosaltres que a ells, que també.