Les llavors del saber
El petit Larouse il·lustrat, bé El pequeño Larouse ilustrado, fa cent anys. Aquesta és una data per festejar. I de quina manera es pot festejar un llibre, que no sigui fent-ne una reedició? Doncs sí, això és el que han fet els seus editors. L’han rejovenit d’aspecte amb disseny d’Andrés Trapiello, escriptor, mestre de la tipografia i bibliòfil. El contingut segueix sent el d’un bon diccionari de la llengua CASTELLANA, complementat amb un diccionari encilopèdic i articles diversos :mapes, història dels paísos com eren abans dels canvis d’aquest segle (evidentment també hi ha els canvis), “sorpreses curioses” com diu la propaganda, etc.
El Pequeño Larouse ilustrado ha estat i volen que continuí essent un llibre de consulta de primer ordre. Els diccionaris són una font inesgotable de motius d’interès i font d’inspiració.
El comissari Costas Jaritos, és el personatge clau d'una sèrie de "lladres i serenos·
L’autor, Petros Markaris, grec como su nombre indica, mostra, com sempre fan les bones novel·les del gènere, una part important i força desconeguda del món en que habiten o habitem. Llegint-lo, entenem moltes coses de l’actual situació grega. I al que anàvem, Jaritos té diversos diccionaris de capçalera que sempre llegeix i consulta. Les definicions d’una paraula clau, molts cops són el que li fa entendre el problema en que està immers o cap a on ha de tirar la investigació. És un exemple perfecte del logo del Larouse : jo sembro que en aquesta nova versió ha abandonat la mà que llença llavors per mostrar un “angelet” o dent de lleó en el que les llavors s’escampen per l’aire. Qui no ha bufat angelets, en algun moment de la seva vida? I no em refereixo a la infància perquè, qui es resisteix a bufar àngels si els troba?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada