divendres, 28 d’octubre de 2011

LA TRESCA I LA VERDESCA

Aquesta secció, per un dia, s'hauria de dir Con faldas y a lo loco (O Ningú no és perfecte, si ens atenim als cupos)

Dia perplex
Això ja em sol passar; de tant en tant coincideixen una sèrie de fets que , sumats, em deixen Au bout de soufle i amb ganes de marxar cap a Casablanca. Anem a pams:
  • L’entrevista, ahir Mas-Cuní que podia ser Solo ante el peligro, Duelo de titanes o Los pájaros i que en realitat va ser Ser o no ser o El diiscreto encanto de la burguesia. Ara, millor això que, Apocalypse now o El viaje a ninguna parte. Tot plegat: Vèrtigo, Que bello es vivir.
  • Seguim amb les diàfanes declaracions del senyor (?) Peces Barba, El gran dictador, amb els seus Los 400 golpes i que avui, amb les excuses, ha deixat veure que en realitat qui parlava era El ángel exterminador amb Sed de mal.
  • El nostre innombrable Dràcula amb una nova cartera (i van dues). Ai, ai, serà El Padrino, Una noche en la ópera o Pasión de los fuertes.
  • Una hora i mitja per arribar al Vendrell en tren ( i Destino a lo desconocido en altres trajectes), però España construirà i explotarà la línia d’alta velocitat d’Arabia Saudí. El guateque? La ley del deseo ¿ Tiempos modernos?
  • Un Oscar de llautó, per l’hàbil falsificador d’obres d’art W. Beltracchi que va aconseguir entabanar els millors especialistes d'eixe món. Per la ben bastida història d'una suposada col·lecció familiar de la dona, mereixeria una menció a La quimera del oro.
  • I l’Slumdog real que s’estima més arribar a ser funcionari que haver guanyat tants milions? Càndido.
  • Ah, i què me’n dieu del pack del diputat que comprén un iPad, un iPhone i l’ADS a casa seva? Los miserables.
  • Comença la campanya de joguines de Nadal al País Valencià. Serà la Rita Barberà model de la Sta Pepis? o Camps de Toysaràs? Pickpocket.
  • Visca Tintín encara que es veu que els ulls dels personatges fan molta angúnia per la seva falta de vida. I doncs? Els de Burt Lancaster com a Il Gatopardo són inoblidables. (Un tranvia llamado deseo).
En fi, Qué he hecho yo para merecer esto? No cal que m’hi amoïni perquè serà Lo que el viento se llevó.

1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Avui has emulat al Rafel,realitats i pelis tan reals com la vida.