dissabte, 1 d’octubre de 2011

PANEM ET CIRCENSES LXX

Sembla ser que, amb l'inici del curs, els lletraferits han tornat. Es veu que no es fan amb les orenetes i fins que aquestes no han començat a emigrar cap a l'Àfrica, ells han hibernat. Vés per ón!

Va de llibres.- Com ja sabeu, quan varem deixar el pis de la mare, els llibres es van quedar allí i van desaparèixer el dia que el nostre germà va decidir que una empresa d'aquelles de buidat de pisos s'ho endugués tot. Però a l'armari del dormitori hi havia una munió de papers, paperets i serpentines que la Malole es va endur cap a casa seva. I així ha estat com hem trobat el primer llibre que va escriure el nostre cosí Josep M. Espinàs "Com ganivets o flames" pel qual va rebre un premi als 26 anys. El petit llibre està dedicat als nostres pares i és una novel·la de "lladres i serenos". I un altre, del qual sempre haviem sentit parlar i que ara tinc davant meu. Es diu "Tres homes dins d'una barca (sense comptar-hi el gos)" de Jerome K. Jerome. És un petit llibre d'un pam de llarg i de 200 pàgines. Esgrogueit pel pas del temps, una firma a la primera pàgina ens diu que el propietari era Lluís Masip, el germà petit del pare del qual us en vaig parlar fa un temps ja que va morir quan la guerra al setge de Balaguer. La firma, curiosament, és igual que la del nostre pare. La traducció és de J.M.Mustieles i P. de Verdonces. Com que no sabia qui era ho he buscat a internet i es veu que aquesta novel·la li va donar molta anomenada. Tot just el començo a llegir, per tant quan l'acabi ja us en faré la ressenya-crítica.

Del que si m'agradaria parlar-vos és que aquest llibre forma part d'una colecció titulada Biblioteca Literària. Fins aleshores havien publicat 34 llibres d'autors tan diversos com Virgili, Plutarc, Twain, Poe, Shakaespeare, Goethe, Kipling, Sòfocles, Soldevila, Goldsmith, Gogol...la majoria d'ells traduïts per Josep Carner, J. Sitjar, J.Ruyra i Carles Riba, entre d'altres. Quin nivell! oi? El més probable és que aquesta colecció morís a l'acabar la guerra, com el tiet.
Quina tristor!


1 comentari:

Maria Teresa ha dit...

Buidar pisos és sempre una sorpresa, llàstima no tinguessiu més temps amb el de la mare, segur que moltes coses us hagessin agradar guardar.