Els dies Hooper
A la tardor, mentre la calor encara dura, durant uns dies hi ha una llum especial : la que jo anomeno llum Hooper. És una llum viva, tallant com un ganivet esmolat que il·lumina els blancs, sobretot, i empasta els altres colors. És clarament visible en els panorames de la ciutat que agafen la part més alta del edificis i un tros de cel d’aquell blau que recorda el blauet que es posava abans als llençols.
Això em fa pensar en allò de “de tan negre sembla blau” i el blanc esclatant que produeix un toc de blau en els blancs. Paradoxes.
Aquesta llum la trobem per la ciutat en carrerons estrets , ombrívols, amb casetes als terrats, blanques llampants contra el cel impol·lut.
Fixeu-vos-hi bé que dura pocs dies.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaBlogger Rafel ha dit...
ResponEliminaCon el inicio del otoño, la llegada de Todos Santos, la pérdida del verano y las buenas temperaturas (para la mayoría de las gentes) el primer cambio de temperatura que predispone un poco al recogimiento, todo conlleva una cierta tristeza, una añoranza de que cualquier tiempo pasado fue mejor, y eso también está en la pintura de Hooper. Él mejor que nadie supo plasmar esa soledad del ser humano, por regla general casi siempre visto en una habitación, solo, contemplando nostálgicamente, cuando no ausente. Nunca el aislamiento fue mejor representado.